| DESPERTEM L'OBLIT La Segona República va ser per a la cultura del país una etapa esplèndida on van florir grans projectes educatius i de progrés. En aquell període, en la ciutat de Sabadell, es creen diverses escoles que relacionen, en els seus projectes educatius, la cultura amb la llibertat; són projectes fomentats des del municipi, amb el suport de la Generalitat i el Govern presidit pel senyor Manuel Azaña. Una d'eixes escoles és l'Institut Obrer de Segona Ensenyança de Sabadell, en el que centraré aquest informe per destacar-ne llur importància, amb el desig que la memòria es rehabiliti i traïa de l'oblit els ciutadans i les ciutadanes que van estudiar en les seves aules i que, tràgicament, van ser desposseïts de la il·lusió de formar-se en igualtat per fer un futur millor.
El dia 1 de febrer de 1937 comença a València un nou pla d'estudis dirigit a obrers que, havent sobrepassat l'edat escolar, tenen aptituds per a la formació universitària. Per a les persones que estaven en aquestes condicions es crea un batxiller concentrat en dos anys d'estudis intensius, dividits en quatre cursos semestrals, del que eixirien dirigents amb afinitats polítiques al Govern Republicà i que portarien al país a la reconstrucció després de la fratricida contesa. Amb el Decret del 23 de novembre de 1936 s'obri a Espanya una etapa d'il·lusions per a joves treballadors amb capacitat i aptituds. El Decret comença amb les següents paraules: "Es preocupación del Gobierno de la Republica, en consonancia con las nuevas orientaciones de la enseñanza, el recoger y encauzar las mejores inteligencias del pueblo a fin de que su acceso a los estudios superiores sea en lo posible, independiente de toda consideración de orden económico. Con este propósito, fiel a los postulados de la cultura popular, el Gobierno quiere hacer un ensayo encaminando a que puedan alcanzar rápidamente los beneficios de la enseñanza superior las mejores capacidades que, habiendo sobrepasado la edad escolar para los estudios secundarios ofrezcan la garantía de su absoluta lealtad a los principios que el pueblo español defiende con las armas." Aquest assaig, iniciat a València amb uns resultats extraordinaris, ens fa pensar que el projecte s'estendria a d'altres localitats, tal com diu també l'esmentat Decret: "Cuando halla sido contrastado por la practica, será desarrollado sistemáticamente en la medida en que las circunstancias lo consientan." El 10 de Març de 1937 es crea a Sabadell el segon Institut Obrer d'Espanya i primer de Catalunya, on es "podrán admitirse, en la primera convocatoria, hasta cien alumnos." La concessió de l'Institut per a Obrers de Sabadell va ser el fruit del treball ben realitzat per l'Ajuntament amb l'alcalde, el senyor José Moix Regàs, al front. No s'ha d'oblidar tampoc la col·laboració del senyor Salvador Sarrià Serravinyals, eminent assagista, que també participarà en l'assoliment d'aquest objectiu. El 3-2-1937, dos dies després de la inauguració de l'Institut Obrer de València, es van iniciar els estudis formals sobre la necessitat de la població en temes educatius i, en menys d'un mes, es van realitzar memòries, es van intercanviar telegrames amb el Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, el senyor Jesús Hernández, i amb el Subsecretari, el senyor Wenceslao Roces. A finals del mes de febrer es trasllada una comissió formada per una representació de l'Ajuntament i per delegats de les dues centrals sindicals: UGT i CNT Visitaren la ciutat de València, on residia el Govern Central, i es van mobilitzar de tal manera que es va aconseguir crear l'Institut a Sabadell. En la Gaseta de la República del 14-3-1937 es notifica l'Orde Ministerial concedint a Sabadell l'Institut que s'instal·laria de moment en l'Escola Tèxtil. El 31-3-1937, Moix , telegrafia a Wenceslao Roces i dóna les gràcies per la creació de la Institució; així mateix, li comunica l'inici de la propaganda cap als ciutadans obrers i li demana la ràpida intervenció d'ell o d'Emili Gómez Nadal - escriptor i polític valencià adjunt al Ministeri d'Instrucció Pública i creador de l'Institut d'Estudis Valencians- per a la presa de resolucions urgents, així com la necessària intervenció d'un arquitecte per a l'habilitació de la residència. Finalitza amb el comunicat amb les següents paraules: "El tiempo es corto". Després de la concessió, des de l'Ajuntament es va començar una gran campanya informativa per a difondre als jovents treballadors la gran notícia. Entre els documents que obren en poder de l'Arxiu Històric de la Ciutat, hi destaquí la següent informació radiada, que demostra millor que res el que es pretenia amb els Instituts Obrers: Notes per a radiar: Els obrers i els seus fills podran ser enginyers, metges, arquitectes… L'estat munta els Instituts Obrers i en ells facilita l'estudi del batxillerat als joves obrers i obreres amb aptituds. No solament manté l'obrer - estudiant, sinó que, a més a més, el subvenciona per a l'auxili necessari a la família. Lluiteu per guanyar la guerra, que l'endemà de la guerra, amb l'activitat de l'Institut Obrer, està guanyat.
L'Institut Obrer de Segon Ensenyament - Sabadell Datat en la ciutat de Sabadell el 3-5-1937 el Conseller - President, Salvador Sarrià Serravinyals, es comunica amb el director de "Radio Associació" de Barcelona dient-li: "Encara que afecta només a l'ex-província de Barcelona, llevat de la capital i la seva actual comarca, hem donat a la premsa barcelonina, per la seva enorme difusió a tot Catalunya uns gravats anunciadors de l'Institut Obrer i la seva primera convocatòria, i us remetrem unes notes perquè les radieu de forma alternada entre les vostres emissions". "Esperem que us fareu càrrec de la transcendència que te per a la cultura del nostre poble treballador, aquesta magna obra de l'estat". La importància que es dona des de les altes institucions de l'Estat és evident perquè en el juliol de 1937 es crea l'Institut Obrer de Barcelona.
LA CONTINUÏTAT EN EL PROCÉS DE L'INSTITUT OBRER El mateix Salvador Sarrià Serravinyals, President Conseller de Cultura escriu una carta el dia 29-3-1937 al seu amic Ambrosi Carrión a la Secretaria Única de Segona Ensenyança de Barcelona on informa de les propostes i demana consell sobre el contingut de les proves d'admissió. Tant Ambrosi Carrión, poeta i dramaturg, com Sarrià Serravinyals s'hagueren d'exiliar, així com ho féu la gran majoria de la intel·lectualitat catalana i espanyola una vegada finalitzada la Guerra Civil. El 7-4-1937 el Ministeri d'Instrucció Pública envia com a delegat al professor José Cádiz Salvatierra, un excel·lent mestre andalús, amb instruccions per a obrir la convocatòria d'ingrés i reclutament d'alumnes per a les 100 vacants pensades per al primer curs semestral. En aquest mes d'abril s'intensifiquen els diversos elements de difusió en forma de cartells, prospectes, transparències per a cine, anuncis, articles en premsa, ràdio i formularis de propostes per a la primera convocatòria, distribuïts majoritàriament en les associacions juvenils sindicals on es trobava la saba obrera i antifeixista. El Subsecretari d'Instrucció Pública, Wenceslao Roces, en compliment amb l'Ordre de la creació dels Instituts Obrers el 7-4-1937 determina en 12 articles les disposicions que regeixen el funcionament de l'Institut de Sabadell. A les proves d'admissió s'havien d'inscriure els candidats abans del 20 de maig però es prolongaren cinc dies més per a iniciar tot seguit els exàmens d'aptitud que, com a València, eren eliminatoris al llarg de tres dies. Un total de 70 candidats de Sabadell i de les rodalies de Barcelona, superaren els exàmens. Encara que en la Gaseta de la República es nomena a Can Feu com a residència o internat per als alumnes que així ho demanaren, la llunyania relativa del Castell i la visita de l'arquitecte del Ministeri Santiago Esteban de la Mora el 7-4-1937 determinen que la residència final fora el Convent de les Serves de Maria en el carrer Montserrat i les classes s'impartirien en l'Escola Industrial. Aquestes dades les aporta el arxiver e historiador Andreu Castells -i afegeix la data de l'Acta Consistorial: 19-5-1937 en el seu llibre Sabadell, Informe de l'Oposició- En les mateixes instal·lacions que es realitzaren les proves d'aptitud començaria a impartir-se la docència.
COMENÇA EL PRIMER CURS SEMESTRAL El 20 de juny de 1937 una totalitat de 70 xicots i xicotes majoritàriament obrers industrials inicien les classes. La segona promoció ho farà el 1-5-1938, al mateix temps que la tercera promoció de València. L'Ajuntament, orgullós de les institucions concedides a la ciutat encarrega un monument amb la finalitat de fer constar l'activitat educacional, democràtica i lliure aconseguida pel Municipi. A l'acte van acudir les personalitats més rellevants de la cultura de l'època el que dóna idea de la seva importància, com inicia la informació que es va imprimir al Desembre de 1937. "Mentre els fills de Sabadell defensen les llibertats al front, en una de les hores més doloroses de la seva història la Ciutat, serena i impertorbable, glorifica el seu passat esforçat, en el marbre del monument a L'INGENI DE L'EXPERT ANÒNIM, que sorgint de la massa obrera, ha sostingut a través de generacions el crèdit industrial i la riquesa de la ciutat, i obre al seu futur, gràcies a l'acollida generosa del Ministeri d' Instrucció Pública de l'Estat i de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, l'INSTITUT OBRER DE SEGON ENSENYAMENT, l'ESCOLA DE COMERÇ "VALENTÍ ALMIRALL", l'INSTITUT ESCOLA "M.B. COSSÍO" i l'ESCOLA TEXTIL. Han segellat aquesta nova plasmació de l'afany espiritual sabadellenc, els ciutadans, Lluís Companys, President de Catalunya, Jesús Hernández Tomás, Ministre d' Instrucció Pública i Carles Pi i Sunyer, Conseller de Cultura de la Generalitat, el dia dinou de desembre del mil nou-cents trenta-set". Sabadell, volia demostrar així, que el seu futur estava en bones mans i que era la joventut obrera instruïda i seriosa quin construirà i engrandirà el país, com així el promulgaven els seus polítics afegint que la intel·ligència i no els diners obririen per als ciutadans el món de la cultura.
Hi ha diversos documents més que passi a ressenyar:
La següent convocatòria, la quarta, estava prevista segons la publicació de la Gaseta de la República núm. 313, datada el 9-11-1938 per als instituts de València, Barcelona i Sabadell, així com les instruccions per a les propostes de candidats, les proves eliminatòries i el numero de places a proveir, que en aquest cas eren de 100 a Barcelona, 75 a València i 50 a Sabadell, donant preferència en esta notificació als mutilats de guerra -en ordenes anteriors s'havia augmentat l'edat màxima quedant compresa per a candidats entre 15 i 35 anys- i als aspirants femenins, siempre que estén en igualdad de condiciones. L'orde conclou en la seva disposició octava "El curso dará comienzo en los tres institutos mencionados el día 2 de Enero proximo". El institut de València no va començar i és difícil els altres a mes a mes si pensem que els franquistes estaven a les portes de Barcelona i que entren a Sabadell finalitzant el mes de Gener de 1939. No obstant, en el Institut de Sabadell si començaren a impartir la docència fins als últims extrems.
Els alumnes dels Instituts Obrers van ser desposseïts de la il·lusió del matí, matada la seva expectativa d'un món millor, amb igualtat d'oportunitats i la majoria van continuar les seves vides amb la frustració de saber que amb ells acabava el futur d'il·lusió Per a sobreviure amb el feixisme van haver d'oblidar que una vegada van ser alumnes de l'Institut Obrer. Els alumnes obrers més capacitats segons la República. Molts d'ells van defendre en la guerra la bandera tricolor i per eixe motiu van sofrir penes de presó, exilis, camps de concentració, mort i el dolor en els seus jovents cors de perdre la llibertat, silenciant el que una vegada van escoltar. "La intel·ligència i no els diners t'obriran el món de la cultura i amb ella CONTRIBUIRÀS al futur del país"
Amb aquest esbós, es veu la importància d'aquest fet històric i del que va suposar per a Sabadell l'obtenció d'aquestos privilegiats instituts, ara, fent un treball de camp entre la població de mes de vuitanta anys, edat que tindran en l'actualitat els qui van ser protagonistes podrem rehabilitar la memòria d'aquesta experiència educativa i plagiant el que l'Alcalde Moix li va dir al Subsecretari d'Instrucció Pública. "El tiempo es corto".
Cristina Escrivà i Moscardó
Coordinació Associació Cultural Institut Obrer de València |