Bé, aquell mateix dia, tota l'esquadrilla del "Diablo", tenia previst un dia de platja, però per atenció a l'excel.lent pilot, el dia de platja seria el dia 5, en el que s'havia previst una bona menjada. A les cuineres se les va avisar per a que preparessin les racions necessàries.

El dia 5 pujàvem dalt d'un camió amb tot el que feia falta. Eren les 7 del matí quan pujàvem la costa i uns sorolls, com si fossin explosions, ens van fer posar alerta. El cert va ser que en arribar a l'alçada del camp d'aviació vam veure com un "Messerchsmit" estava encès al costat de la carretera. Les corredisses dels militars alemanys tractant d'extingir el foc eren impressionants. Enmig de tot aquell batibull la gent del camió tractaven de baixar i posar-se a treballar, cosa que no era necessari perquè el foc ja no representava cap perill perquè l'avió ja s'havia cremat del tot. Els bombarders de la República, sens dubte, aquell mateix dia ja no tornarien a atacar.

Les platges escollides pels soldats alemanys sempre eren les de les Cases d'Alcanar o les de Peñiscola, que va ser el lloc on vam anar aquell dia. Aquella quilomètrica platja era un veritable desert en el que destacava, allà lluny, la silueta del castell del que van treure unes quantes fotos. Una vegada instal.lats sobre l'arena van començar a despullar-se, com si d'una competició es tractés, i es van quedar nuets de pèl a pèl. També a mi em va tocar seguir l'exemple perquè d'una estrebada em van treure de les mans el meu humil banyador.

- Aquí todos bañar desnudos.

Tan prompte em pujaven a la seva esquena com em tiraven a l'aigua, mentre jo passava una por terrible. Era tanta la felicitat que mostraven en aquell moment del bany que semblava com si estiguessin pensant que, potser, el dia següent ja no tindrien l'oportunitat de seguir vivint. Quan l'eufòria i la cridòria de les seues veus estava en el seu millor moment algú va dir alguna cosa que jo no vaig entendre i ni m'imaginava el que deien. Caminant per la platja s'apropava algú, caminant poc a poc, sense pressa. Jo ho vaig advertir i vaig dir-li a un dels soldats que un home estava venint de cara a nosaltres. L'home era un guàrdia municipal, amb gorra de plat.

Jo vaig sortir de l'aigua i vaig anar cap al guàrdia. Mentre tots els banyistes alemanys -perquè no n'hi havia d'altres- miraven atentament, sense perdre detall, dels gestos que feia el vigilant.

- Ei, tu!, "xicuelo"!- va dir dirigint-se a mi en veure que ningú li feia cas - què fas aquí amb tota aquesta colla de desmadrats ?

Jo li vaig contestar que no sabia res, que ho preguntés a l'intèrpret. Aquest que estava escoltant la conversa li va dir que se n'anés i que ens deixés tranquils. Davant de la insistència del guàrdia l'intèrpret se li va apropar i li va dir que la mar era per a banyar-se i, per tant, quina importància tenia que estiguessin despullats!

- Si no quiere vernos dé media vuelta y se marcha. Cuando nosotros nos vayamos y la España sea de ustedes hagan lo que quieran con ella, pero ahora no tenemos ninguna intención de irnos.

El guàrdia va mostrar la seva arrogància mostrant la seva suposada autoritat, però l'escridassada dels pilots alemanys en contra de l'home que actuva com si volgués penjar-se alguna medalla, va fer que se n'anés "cagant llets", com vulgarment se sol dir.

Les amenaces no van afectar la festa i aquesta va seguir, banyant-nos, menjant i bevent cervesa i l'aigua amb vinagre i sucre que tenien per costum beure.

La jornada va acabar estupendament i de tornada cap a la Sénia aquells xicots jugaven amb mi com si fossin xiquets.

Uns dies després Hans em va portar al cap d'aviació i mostrava estar molt content. Va voler que veigués un avió i me'l va ensenyar de cap a peus: la cabina de comandament, les ales..., jo ho mirava encantat i sols se m'ocorria dir: "Molt bé, molt bé!". De sobte va aparèixer un "jefazo" que pel que semblava era molt important. Em va fer baixar de l'aparell amb molt mala cara contra el pilot. A jutjar pels crits allí se'n va armar una de bona. El resultat va ser que a Hans el van castigar tot un mes a pa i aigua, tancant-lo en un petita estaça on no s'hi podia estirar per dormir sinó que ho havia de fer assegut a un banquet. Aquell forigó, que era petit com un armari, era una cambra de tortura.

Com Hans era amic meu jo li deia a ma mare que li preparés algun tipus de menjar més sòlid i jo li portaria i li donaria per un badall de quatre dits que hi havia entre la porta i el terra. Així li vaig dir a Hans i ell em va dir que no ho fes, encara que al cap de quatre o cinc dies va veure com per baix de la porta li entrava un bon plat de "catofel" xafades i un tall de vedella tallada feta a trossets. S'ho va menjar ràpidament i em va dir:

- Tú tener cuidado porque si te ven el castigo para mí será más fuerte, a vosotros os despedirán sin remedio.

Quan tots els pilots havien menjat i el quarter començava a quedar lliure de perill, jo baixava a poc a poc les escales de fusta que anaven des de la cuina fins el rebedor de l'entrada principal amb un plat de menjar, que sempre era sense caldo i una vegada Hans havia acabart de menjar m'amagava el plat dins la camisa baix el braç. El perill era mínim.

Acabat el càstig i en veure's lliure va pujar a la cuina i, com a bon i disciplinat militar, li va dir a la meva "mutter" (mare) que el que havia fet amb ell era una falta molt greu que, de descobrir-se, li pujaria la pena al grau més alt.

Ma mare li va contestar en una valentia sorprenent:

- Ho sento per tu, Hans, però jo no em sento gens penedida.

La reposta de Hans, en un to visiblement emocionat, va ser:

- En Alemania tengo "eins mutter" y en España otra. Aquí tengo "eins schwester" (germà) y en Alemania otro. Cuando guerra terminar; volver con mi familia y conocer a toda España y mi otra familia.

La conversa tenia lloc el dia abans que Hans se n'anés cap al seu país. Abans de marxar va abraçar a tot el personal de la cuina i del servei.

- Tú Hans ser demasiado sensible para ser un soldado en guerra li va dir ma mare.

Ell només va somriure i donant-me una suau catxamona se'n va anar cap a la seva habitació.

Mai més vaig saber d'ell, tal vegada caigués en el front rus en la guerra que va esclatar poc temps després. El d'aquí havia estat només un entrenament.