Introducció

Per a un poble com Rossell, el període que va des del 1909, amb la vaga de Sant Jaume, fins als anys posteriors a la gelada del 56, és un període convulsiu, de patiment, de canvis. El poble, la gent, els treballs, les relacions socials i els fets que se succeïren durant aquest període de temps han esdevingut la nostra dèria. La il·lusió per estudiar-ho tot era, i és, molt gran. Les característiques especials d'aquesta publicació són la causa de què haguem de deixar l'encaparrament per a més endavant. De tota manera, pensem que us fem un bon avançament dels nostres esforços que desitgem que us agrade, tot i ser conscients de les diverses llacunes que hi trobareu, bé per falta d'espai, bé per falta d'habilitat en explicar-les. Ens sap especialment greu no poder presentar unes conclusions que, ara, serien forçosament parcials.

Així doncs, us trobeu davant un petit estudi, fragmentari, que va des de l'inici de la República, quan Rossell ben just s'introduïa en el món industrial i capitalista i feia els seus primers passos en el sistema democràtic després d'anys de caciquisme, fins a la proclamació del primer consistori franquista amb l'entrada dels nacionals, el 13 d'abril de 1938.

A la primera part del treball hem fet un estudi socioeconòmic del Rossell de la República. Algunes de les preguntes que pretenem contestar, entre d'altres, són: A què es dedicaven els nostres convilatans de l'època? La relació entre els recursos i el número d'habitants era l'adequada? Hi havia diferències econòmiques importants?

La segona, referida tambè a l'època republicana, n'aborda tan l'estudi de les estructures d'integració social (centros, tavernes...), econòmica (molins...) i política ( partits, Ajuntament...), com l'estudi de l'esdevenir de la vida quotidiana i els possibles conflictes. L'eina essencial per a portar-ho a terme són les actes del Consistori Municipal. Només puntualment ens hem ajudat de la memòria oral.

Sembla clara la consolidació de dos blocs antagònics, les dretes i les esquerres, que radicalitzaran les seues postures a mesura que la República avance. Aquests blocs no eren ja els de la vella època caciquil i sovint, sobretot al principi, es veuran transgredits per l'actitud dels joves que es movien amb certa llibertat d'un a l'altre. Malgrat que la seua composició encara voltava, i molt, a redós dels vells llaços de parentiu, veïnatge i amistat, nous aspectes n'evidenciaran les diferències: la religió i la diferent posició davant els canvis que comportarà la República i els nous temps. Les esquerres es mostraran més anticlericals i estaran a favor d'unes vagues formulacions de canvi i reforma social. Les dretes, practicants i més remises a obrir-se a les novetats que podien trencar el vell ordre de tota la vida. Les diferències econòmiques tenen una difícil imbricació enmig dels dos blocs: en principi no havien grans diferències entre la majoria de la població.

La tercera part és la més elaborada, per bé que també incompleta, i correspon al període de la Revolució i la Guerra (in)Civil. En ella estudiem el procés revolucionari, sobretot en relació al govern local. Primer repassem el desori inicial, amortit per la presència conciliadora dels republicans moderats tant de l'Ajuntament com del Centro Instructivo Republicano, amb els fenòmens de la repressió i les incautacions. Parlem, després, del procés de "normalització" obert amb els Consells municipals i de les activitats que es realitzaren: la sanitat, l'ensenyament, els proveïments... Examinem també, encara que menys del que voldríem, els canvis experimentats en la vida quotidiana: els refugiats, el canvi de moneda, la festa, els joves al front, el treball a jornal, el bombardeig, etc.

Finalment intentem endevinar les diferents actituds i la participació dels membres dels dos bàndols en la marxa d'aquest procés revolucionari. Ens ha quedat molt clar que l'esclat de la guerra durà a una nova ruptura. A la vella divisió entre dretes i esquerres, se n'havia d'afegir una de nova, ara dins de les esquerres: revolucionaris i no revolucionaris, o el que és el mateix, col·lectivistes i individualistes.

A part de fer veure les diferències entre ambdues, hem volgut ressaltar la influència exterior tant en la consecució d'aquesta divisió com en la major part de la marxa de tot el procés revolucionari. Rossell no era una illa deserta en un mar del Pacífic.

L'entrada dels nacionals obrirà un nou procés, que en els primers anys serà extremadament dur per a tothom: racionament, estraperlo, manca de fonts energètiques, rendes més baixes... però en especial ho serà per als "rossellans perdedors" que, en molts de casos, hauran de passar una dura temporada a les presons, amb tot el que significava per a ells i per a les seues famílies. Però aquesta etapa només queda apuntada en el nostre treball.

La nostra primera intenció ha estat, com veureu, la de recollir i estructurar informació, però en tenim una de segona tan important o més que la primera: retre un sentit homenatge a tots els rossellans que van patir aquella guerra sagnant i fraticida, episodi fonamental en l'esdevenir de la història de l'Espanya del segle XX. Aquestes ratlles van especialment dedicades a tots els morts i les mortes relacionats amb el nostre poble, independentment del bàndol a què pertanyessen, perquè se'ns fa difícil discernir entre el bàndol rossellà "bo" i el bàndol rossellà "dolent". Segurament que als dos bàndols hi havia de tot, persones bones i altres que no ho eren tant, però ens sembla que a Rossell van manar més les circumstàncies que les persones.

Ens trobem davant d'un tema que, encara ara, genera recels i suspicàcies i fa que hi haguem de passar de puntetes. És evident que cadascú en fa la seua interpretació i estem convençuts que, després de llegir aquestes pàgines, si teniu l'amabilitat de fer-ho, en res haurà canviat la vostra opinió. No és aquesta la nostra voluntat. La nostra feina s'ha limitat a recollir el màxim d'informació possible, a dreta i esquerra (mai més ben dit!), i escriure'n la "nostra" versió.

Per a nosaltres la Guerra i la Revolució són el resultat de l'aixecament militar contra la República. Aquest alçament provocarà una reacció antifeixista i anticlerical, un (des)ordre constitucional en el qual s'imposaran les forces polítiques i sindicals més revolucionàries en detriment de les més reformistes. Estem convençuts que totes les intencions eren lloables, però no compartim, ni compartirem mai, el mètode emprat pels primers. Així mateix deplorem el desori que col·lapsà la labor dels governs legalment constituïts: la crema d'esglésies, l'escorcoll de cases, les requises de diners, les detencions, les morts i d'altres fets que faran que la gent moderada, sobretot els creients, es decantessen definitivament a favor dels revoltats.