L'inici de la guerra creà una situació nova. Les notícies (a través de la ràdio i d'un ban que l'agutzil feia la mateixa tarda del 18) arriben sense parar, primer la sublevació, després el procés revolucionari que s'estén per la zona republicana. Què fem? Què passarà ara? Eren les preguntes que s'estenien per tot Rossell. Cadascú ho interpretava a la seua manera: al Centre Instructiu Republicà, segur que els més vells i "apossentats" pensaven sobretot a mantenir l'ordre i assegurar la fidelitat a la República. Els més joves, els més apassionats (i més fatxendes, segons els contraris), els que més patien la injustícia social i econòmica, els semblava que aquell era el moment de tirar-se la manta al coll. Aquest sector social darrer era el que, el dia 22, creava el sindicat local de la CNT (el mateix dia que es cremava l'església) separant-se de la tutela dels vells republicans. La CNT, el sindicat que més impulsava la revolució i que els oferia la possibilitat d'aconseguir allò que més desitjaven: la propietat de la terra i "canviar" el sistema. No faltaven tampoc les ganes de "venjar-se", de caragolar aquells qui, pensaven, ho havien tingut tot més de cara. Els de dreta també feien la seua interpretació: podia triomfar ràpid l'Alzamiento? Com podien ajudar?, es preguntaven també els més joves i els més abrandats. La resta segurament confiava que la sang no arribaria al riu, encara que la por i la indefensió anaven creixent. Per la documentació i la informació que posseïm, les autoritats es mantingueren fidels als principis de la República i procuraren que la situció no es convertís en un caos. Així en acta del 26 de juliol fan constar: "Seguidamente el Sr. Alcalde...pidiera constara en acta, la indignación que ha producido al Ayuntamiento y vecindario, el acto criminal que todavia gravita sobre la Nación, producido por quienes son traidores a la patria, al Régimen, y a la voluntad nacional. Però immediatament després, en la mateixa acta, reconeixen, implícitament, que els fets se'ls hi van anar de les mans i en una carta al mateix governador li comuniquen: "de los actos que se extendieron en los dias veintidós y veintitrés de los corrientes, con motivo de los hechos ocurridos en la iglesia de esta población, y después de leidos, acordaron por unanimidad, se transcriban en esta misma acta para su debida constancia, siendo ambas del tenor siguiente: A l'endemà el consistori s'apropava a l'església per veure els resultats del saqueig, i també ho farien constar en acta i ho enviarien a Castelló: "Una vez en el expresado lugar, vieron con dolor que todos los altares, púlpitos y enseres que allí había, y que no fueron pasto de las llamas, excepto unos bancos, se encontraban completamente destruidos, y constituían un gran montón de escombros, no quedando en pie más que el edificio, lamentando lo ocurrido, y consternados por todo ello, cerraron las puertas, incautandose de las llaves, retirándose a la Casa Capitular". Referint-se als fets anteriors, allò que recorden més els nostres informants és la impressió que va causar sobre els seus esperits veure cremar tots els efectes de l'església, la major part dels quals, però, foren traslladats i incendiats a la Planeta, no pas a la mateixa església. També voldria destacar les paraules d'un republicà de cor que en acudir a presènciar l'irremeiable es topà amb una dona molt creient que estava plorant: "filleta no plores, que val més que cremen les imatges dels sants que no les persones". Molta gent, sobretot de dretes però també d'esquerres, van deplorar la crema de l'església i d'altres fets que van ocórrer al nostre poble en aquells temps. Per la nostra part compartim les paraules d'aquest vell republicà; pitjor seria que haguéssem de carregar amb la vergonya col·lectiva d'una colla d'assassinats. En els documents de "Relación-denuncia" que presentàvem a la nota 6 (la "Causa General" a Rossell) i que han estat la base documental que ha fornit els llistats d'incautacions, de requises i d'exigències de quantitats de diners, però també els de membres dels Ajuntaments republicans, els dels Consells Municipals, les juntes de la CNT i de la UGT, els que formaven part del Consell del Front Popular i, sobretot, s'hi assenyala totes aquelles persones que havien intervingut en algun fet delictiu, volem destacar-hi que, en l'apartat d'assassinats i de detencions de l'època revolucionària, no n'apareix cap. Molts són els interrogants que poden planar sobre aquests llistats: "¿Están todos los que son? ¿Son todos los que están?" Hi apareixen tots els fets delictius que realment van succeir? Hi ha ocultacions? Pel que fa als fets de l'església, la Comissió Depuradora local ho atribueix a revolucionaris de la Sénia, però assenyala també la participació d'almenys 35 rossellans. De fet, era normal que es cridés als comitès dels pobles del costat per efectuar tals operacions, pel que comportaven de greuge moral i patrimonial entre la pròpia comunitat. En contrapartida s'havia de "tornar la visita" (amb això no volem afirmar que en aquest cas siga així). D'altra banda, i en sentit oposat al que ens deia el vell republicà, hem escoltat la versió del rossellà que espetà: "per acabar amb les avespes, primer cal cremar l'avesper", amb una clara al·legoria. Estem segurs que les dues anècdotes són certes, però ens quedem amb la racionalitat de la primera. El mateix dia de la crema de l'església s'anunciava als veïns que, per tal d'evitar incidents, aixequessen els canyissos de les portes de les cases. Els dies següents, els joves que havien intervingut en els incidents de l'església, armats, s'ensenyorarien dels carrers del poble: demanaren diners, requisaren i destruïren tota la iconografia religiosa que trobaren per les cases i mostraren actituds provocatives. És segur que les autoritats i els vells republicans intentaren calmar la situació, no sempre amb èxit, però si la cosa no va anar a més, va ser per la seua presència harmonitzadora. Membres de comitès de pobles veïns vingueren sovint amb actituds poc conciliadores. És cèlebre la frase: "Sobra algú al poble?", atribuïda a la gent d'aquests comitès, que sempre era contestada negativament, malgrat que era coneguda per tothom la presència d'algunes persones clarament de l'extrema dreta, els quals, quan arribaven aquests comitès, solien anar a fer algun cigarret als afores, per si de cas. També d'aquelles dates hem recuperat una colla d'edictes (bans municipals) que denoten l'excepcionalitat de la situació. Així el 23 es prohibeix parlar contra la República, el 27 es permet tornar lliurement al treball i s'anuncia que els productes comercialitzables no podien sortir de la província sense permís de les autoritats, el 28 es demanen les ràdios particulars i s'anuncia que es castigarà als que realitzen actes contra la vida o la propietat aliena (fixem-nos com des de l'autoritat s'intenta tallar tot tipus d'abusos) i el 20 i el 29 es demana que s'entreguen totes les armes. Els edictes del mes d'agost denoten que la situació s'ha "normalitzat" una mica: el 6 es comenten els problemes de l'aigua potable i el 26 s'assenyala obligació dels comerciants de vendre preferentment per al front de guerra. Ja al mes de setembre, concretament el 3, s'exigeix declarar als propietaris que tenen més de deu ruscos. Malgrat l'anterior, hem d'assenyalar que, també en aquestes dates, es produeix la crema dels arxius del quarter de la Guàrdia Civil i de l'església, així com la destrucció dels peirons (creus de terme). Els fets s'esdevenien frenèticament i la pressió dels comitès més forts de la comarca era constant. Continuant amb els fets que apareixen detallats en les actes, ens trobem que el 2 d'agost hi apareix el següent: "No obstante de las circunstancias porque atravesamos respecto de la rebelión militar fascista armada contra los Poderes legalmente constituidos, ninguno de los señores médico, farmacéutico, veterinario, practicante y comadrona, se ha presentado a la autoridad ofreciendo sus servicios...". El consistori, d'acord amb el decret de 21 de juliol darrer, acorda por unanimidad deixar cessants: Fco. Boxarías Serradell, metge; Vicente R. Sabater Roda, inspector farmacèutic; Arturo Canals Barta, veterinari; Juan B. Lluch fonollosa, practicant, i Josefa Arrufat Cervera, llevadora, "notoriamente enemigos del régimen republicano que legalmente rige la nación". S'acorda, també, demanar la confirmació del Governador Civil que arribarà en telegrama. El dia 7 es comunica la decisió del governador i es demanarà també el cesament de les següents persones: Manuel Cardona Martí, secretari del jutjat municipal; Francisco Querol Gimeno, carter de les Cases; Jaime Adell Querol, estanquer; Francisco Querol Briansó, estanquer de les Cases; Cristóbal Villarroya Bel, encarregat de la central telefònica; José María Marín Rivas, mestre; i Concepción (Becella)? Moreno, mestra a les Cases. Tots són assenyalats com a enemics del règim. I acaba l'acta "haciéndose constar además que los señores maestros de primera enseñanza de estas escuelas: Elias Ortí Ferrás, Joaquín Cardona Muñoz, María Saiz Muñoz, María Agustina Rivera Piquer y Ana M. Díaz Amo, pertenecen todos ellos a las derechas". En l'acta del 9 s'acorda contribuir amb 50 ptes., del capítol d'imprevistos, en la subscripció oberta pel govern civil de la província, per a les milícies populars voluntàries contra els rebels feixistes i es continua dient: "En este momento se presentó una representación del comité antifacista manifestando que se habian incautado de la fabrica eléctrica de Malany, de la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas, y de las fábricas de papel de D. Benigno Gil Cuadras y D. Daniel Martorell Cuartiella de la aldea de las Casas del Río, las cuales seran controladas por los trabajadores, y que los derechos de aguas de dichas fábricas, los ponían a disposición del Municipio para mejorar el riego de tierras de este término" . Aquesta és la primera incautació de la qual tenim una constància oficial, després en seguirien d'altres que no expliquem aquí per manca d'espai. De tota manera, voldríem destacar la que s'edevindria tres dies més tard, pel que significava de declaració d'intencions: el 12, era confiscat el símbol de les dretes, el seu castell, el "Centro Recreativo Republicano", causant-se un perjuí de 4.000 ptes., sempre segons la Relación-denuncia. En un moment determinat els ordres (per exemple les del 16 i del 30) arriben ja del Governador, del ja anomenat Front Popular o del que és el mateix, el "Comitè Executiu Popular". Comprovem que hi ha una dualitat de poders que de seguida es resoldrà a favor del segon, que es convertirà en l'únic òrgan de poder efectiu del País Valencià, fins que es traslladarà aquí el govern de l'estat, el desembre del 1936. Al poble passava el mateix, hi havia dualitat de poders. Legalment manava l'Ajuntament; a la pràctica, hem comprovat que era el Comitè de milícies antifeixistes (format per la totalitat de forces d'esquerres) qui tallava el bacallà. Aviat, però, sorgiren discrepàncies en el seu si, tal i com passava a la resta de territori sota la tutela de la República: calia seguir amb el mateix sistema de propietat i de llibertats que hi havia en l'època de la República, donant preferència al tema de la guerra o, pel contrari, calia donar prioritat a la revolució i col·lectivitzar i socialitzar en primer terme. Els de la CNT, seguint les consignes que els arribaven, tiraran pel dret i agafaran la segona opció, sense escoltar els Consells dels vells republicans, a qui, amb tot, mantindran molta deferència. En data indeterminada crearan la col·lectivitat "Vida Nueva". La col·lectivitat els havia de permetre assolir un somni o, més aviat, s'hi van veure abocats sense remei? Aquest és el gran interrogant que esperem respondre més endavant. La resta de republicans no estaven disposats a renunciar a les seues terres. Com a molt es parlava de repartir en parts iguals les propietats que es poguessen confiscar. És en aquest context que, a finals d'agost, es crearà el sindicat de la UGT , una mica per contrarestar el poder que, a poc a poc, anava agafant la CNT local (arropada pel prestigi i la força de la CNT comarcal). De l'Archivo Histórico Nacional, sección Guerra Civil, hem recuperat una acta de la reunió celebrada el 25 d'agost de 1936, realitzada al local del Sindicato Único de oficios Varios y Campesinos de la CNT, en la qual es designa un Consell d'administració de finques rústiques incautades "a los elementos fascistas y las abandonadas" i que estava compost tant per membres de la CNT com de la UGT, però on aquests darrers apareixen clarament en un segon terme. És molt probable que a partir d'aquesta reunió les postures anessen divergint. Alguns dels membres de la nova sindical també intervindran en els actes irracionals que caracteritzen aquesta etapa de la revolució i, com a entitat, també farà algunes incautacions, bastants menys, però, que les efectuades per la CNT. És famosa, al poble, la dita: "Entre Pepe, Pepito i José, van fundar la UGT". Es referien, respectivament, a Pepe el Saboner (José Roda), a Pepito Cervera i a José Tono (José Cardona). A finals d'any, de nou els esdeveniments que s'anaven succeint a la resta de l'estat influiran sobre el nostre poble: el Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya i el Comitè Executiu Popular al País Valencià, que havien actuat com autèntics governs dirigint la formació de columnes, l'ordre públic, el treball, etc, van traspassar el seu paper capdavanter, respectivament, a la Generalitat i al Govern Central (aquest darrer s'havia traslladat de Madrid a València, el 7 de novembre del 36). De la mateixa manera, la CNT va oscil·lar des de les seues postures revolucionàries inicials a unes altres de més pràctiques i no va tenir cap incovenient d'intervenir en el govern. El nou govern de Largo Caballero intentarà posar ordre en la rereguarda, "neutralitzant el poder dels comitès i substituint-los per gestores municipals i provincials, garantint l'ordre públic, acabant amb l'acció dels grups incontrolats, militaritzant les milícies, assumint la direcció efectiva de la guerra i de l'economia, supervisant les col·lectivitzacions, aturant, en suma, la revolució i restablint el perfil democràtico-burgés de la República" (Furió, 1995, p.604).
Enterados de esta manifestación se acordó por unanimidad constara en acta, nuestra más enérgica protesta contra los elementos que se han levantado en armas frente a los poderes legalmente constituidos, y la adhesión más entusiasta al gobierno de la República, habiendo visto con satisfacción el entusiasmo de las fuerzas leales y milicias del Frente Popular, para combatir a los rebeldes; y finalmente que se comuniquen estos acuerdos al Exmo. Gobernador Civil".
...constituida a las 16 horas de hoy, la Comisión gestora municipal del Ayuntamiento de esta villa, en la Iglesia parroquial con objeto de inventariar todo lo que exista en la misma, a consecuencia de la entrega de las llaves, hecha por el Sr. Cura párroco D. José López Monfort, se procedió a la apertura de los cajones de la sacristía para inventariar todo lo que se encontrara, y al empezar a sacar los ornamentos que allí había, penetraron tumultuosamente en dicho templo, con numeroso grupo de hombres armados que empezaron a derribar altares, y a sacarlo fuera, sin que pudieramos impedirlo, por lo que debido a fuerza mayor hubimos de retirarnos de aquel lugar a la Casa capitular...".