A Rossell, es creava el primer Consell municipal el dia 25 de novembre. A les cinc de la tarda, es feien el traspàs de poders l'antic Ajuntament, encapçalat pel tinent d'alcalde, José Roda (l'alcalde sembla que estava malalt) i la nova comissió gestora que es constituiria en el primer Consell Municipal de Rossell, formada per les següents persones: José Cardona Comós i Virgilio Comós Gavaldà, del Centre Instructiu Republicà; Joaquín Querol Roda i José Pla Fonollosa, que específicament apareixen com a membres de la FAI; José Niñerola Pla, Valentín Cardona Tomàs i Joaquín Cuartiella Roda de la CNT i, finalment, Juan García Valldepérez, Vicente Niñerola Pla i José Cervera Arasa de la UGT. L'antic Ajuntament, com hem dit, havia mostrat diversos problemes, durant els primers mesos de la revolució, per mantenir el seu paper de director de l'esdevenir local front la preponderància del Comitè Local i, en especial, davant la influència de la CNT, tant la local com la comarcal, que rep el nom de comarcal de Benicarló. A part de tots els fets dolosos que s'esdevingueren i front els quals no pogueren fer res, tenim altres indicis que ens mostren la poca capacitat de convicció del consistori. Així, és simptomàtica l'actitud del fuster Bautista Gavaldà quan retorna, sense haver fet la faena d'emmarcar-les, unes làmines d'al·legories de la República, el 3 de novembre. La faena s'haurà d'encarregar a un altre fuster, José Cervera Arasa. Era lògic, doncs, que molts dels membres d'aquell Ajuntament desaparegueren, al menys momentàniament, de la vida política. Alguns d'ells (i d'altres republicans no relacionats amb l'Ajuntament) havien "vaticinat", i seguirien fent-ho, que si la República havia de dependre de molts dels qui havien agafat les armes al començament de la Revolució, malament anaven les coses, com si fos una premonició d'allò que s'havia d'esdevenir. En la composició del nou Consell observem la preponderància dels membres de la CNT-FAI, que a pesar de tot no conseguiran la presidència, la qual recaurà en mans d'un vell membre del "Centro Instructivo Republicano", prova, una vegada més, de l'ascendència d'aquest sobre tota l'esquerra local i del paper moderador que exercirà durant tot el període revolucionari. Els càrrecs es reparteixen de la següent manera: President , José Cardona; vicepresident 1r, Joaquín Querol; vicepresident 2n, José Pla; síndic, Vicent Niñerola; Conseller de defensa i guerra, Joaquín Querol; d'abastiments, José Niñerola; de treball, Valentín Cardona; d'agricultura, Joaquín Cuartiella; d'obres públiques, Juan García; d'instrucció pública, José Cervera; de transports, Vicente Niñerola i de sanitat i assistència social, Virgilio Comós. També per unanimitat, es nomena José Pla dipositari dels fons municipals. Malgrat que era un govern de coalició, pensat per estalviar trifulques entre les esquerres, els seus membres demostraren aviat que estaven disposats a fer una sèrie de canvis importants. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que estem davant de la institució més revolucionària de totes les que legalment es constituïren durant el període que va del 31 al 38. Així ho veiem en la primera decisió: canviar el segell de l'Ajuntament per un altre (vg. figura ) que havia de contenir el nom del Consell Municipal, les entitats que el constituïen i l'escut nacional. Després vindrien una sèrie de mesures que mostrarien l'estat d'excepció de la situació i la voluntat de controlar la conjuntura revolucionària, tant pel que fa als aspectes polítics, com pel que fa als aspectes socioeconòmics: marcar preus màxims per tal d'evitar l'acaparament, l'especulació i el mercat negre i col.laborar amb el front. Sis dies més tard de formada la nova comissió gestora, l'1 de desembre, i a proposta del Conseller de defensa, ens trobem ja amb la següent mesura: "Se propone se movilice una agrupación armada para que en caso de necesidad pueda bajo su dirección -la de Querol- accedir donde haga falta tanto en la población como fuera de ella... y así se acuerda, autorizando a las sindicales de UGT, CNT para que designen... y al mismo tiempo, se haga un bando público para que sin excusa ni pretesto alguno presenten todas las armas de fuego que posean todos los habitantes de esta población" -amb l'excusa que havien de ser per a la milícia local. Podríem relacionar aquest ordre amb la llista de milicians locals que serien acusats, amb l'arribada dels nacionals, de prestar voluntàriament serveis de guàrdies cobrant per cadascuna d'elles cinc pessetes. Uns mesos més tard, el 6 de juliol del 37, es pagaran 100 pessetes al Centre Instructiu Republicà per l'electricitat gastada al local durant els cinc mesos que seguiren a la sublevació, perquè era allí on s'instal·lava la guàrdia nocturna que patrullava per la vila (això ens fa veure que és molt probable que aquestes guàrdies comencessen a funcionar abans de la constitució del primer Consell municipal). En la mateixa acta es prohibeix traure aliments (sobretot bestiar i ous) sense autorització de la Conselleria d'Abastos, que imposaria una petita quantitat sobre el valor dels productes en concepte d'impost per tal d'ajudar els refugiats, aspecte aquest que quedarà refrendat en una circular de l'endemà mateix, on també es fa saber: "A todos los comerciantes, que cuando hayan de hacer algún pedido de generos alimenticios dejen en esta oficina un duplicado del pedido, y despues que reciban el genero, la factura correspondiente con una copia de la misma, en donde se les fijará el precio de venta". Aquest ordre serà corregit i augmentat el setze de gener quan s'anunciarà que només es podrà treure oli amb permís. La resta de productes no es podien exportar i als qui eren enxampats en l'intent se'ls decomissava la mercaderia que seria emprada també en l'auxili dels refugiats. La col·laboració ciutadana, però, no serà tot el solidària que esperaven les autoritats, cosa lògica si tenim en compte que, els uns, ja en tenien prou en procurar-se el propi manteniment i, els altres, els de dretes, a més de pensar l'anterior, estaven convençuts que tots els impostos només requeien damunt d'ells. Així, en una nota del Consell del 23 de desembre, es fa saber que l'actitud dels ramaders era contrària a la revolució, des del moment en què no volien fer criar més els seus animals, per tal de no oferir-los a la República. També ens han comentat que solia ser habitual entrar d'amagat al poble, allò que s'havia collit al camp. Sovint, si es tractava de fruits amb pell (faves, cigrons...), es pelaven i s'arreglaven a les casetes de camp perquè no fessen tant d'embalum. La qüestió dels preus i la consecució d'abastos per a la població més necessitada van ser una preocupació constant en l'actuació d'aquest primer Consell: el 24 de gener, s'imposava un impost de 5 cts. per quilo de pa cuit al forn, o bé l'equivalent en pa, i es dictava un ordre per tal de recollir totes les pells existents al municipi. El 8 de febrer s'ordenava a tots els veïns que no fossen llauradors d'anar a buscar vals per al pa a la Conselleria, l'única entitat que podia facilitar-los-els (una mostra més del control econòmic). El 5 d'abril s'ordenava a tots els comerciants locals que recollissen el màxim d'ous possibles per als hospitals, pagant-los a 30 cts. la unitat; després, ells rebrien 4 ptes. per dotzena. És molt probable que aquesta mesura formés part de l'anomenada campanya "la Batalla de l'ou" (Història, política...1999, p. 340), que rebé una resposta força sarcàstica per part de la població en general. En l'acta de 14 de febrer del 37, es fa constar el pagament a José Niñerola Pla i a José Cervera Arasa, membres del Consell, de dues factures que importen, respectivament, 42,15 ptes. i 238,31 ptes., pel menjar que havien portat de Benicarló, Morella i diversos pobles del nord de Castelló i del sud de Terol. Aquests mateixos Consellers repetiran sortida el 25 d'abril, per tal de conseguir blat i farina, elements preuats que escassejaven en el circuit comercial local legal. Hem comprovat que, fora dels circuits legals, hi havia qui n'acaparava o qui, com hem dit, simplement no el declarava per tal d'assegurar-se la manduca. Altres aspectes ens fan calibrar en quin estat de contínua excepció es va moure aquest Consell. El 6 de desembre, obeint una circular de la Delegació de Guerra del Comité Ejecutivo Popular de València del 28 d'octubre (havia passat un mes des que havia arribat a Rossell, la qual cosa ens ha de fer reflexionar), resolen traure les tres campanes menudes "de la que fue iglesia" i enviar-les per a material de guerra: el mateix dia decideixen incautar l'escorxador de Patricio Galià Fonollosa i un tros de carrer que donava al carrer Nou per a convertir-lo en escorxador municipal. Les incautacions continuen sense parar. Ens agradaria destacar aquí la cessió, el 7 de març, de l'horta de Malany, que estava abandonada, a tres pagesos que quedarien lliures de pagar qualsevol tipus d'impost. També, el mes de gener, concretament el 24, se censura la conducta política dels mestres José María Marín Rivas, del que es diu que "es conocida su actuación y propaganda contra el el régimen republicano", i Ana M. Díaz Amo, de la qual es fa referència a les seues idees monàrquiques. Aquest afany per controlar l'ensenyament local continuarà el mes d'abril, quan es demanarà la confirmació de places, encara que fos com a interins, dels mestres Elias Ortí Ferrás i José M. Ferreres Michavila. En canvi, se segueix insistint en el fet que se n'anés Marín Rivas i que de cap manera tornés Joaquín Cardona Muñoz, "por ser incompatible con todos los componentes de este Frente Popular". Una altra mostra de la situació d'excepcionalitat revolucionària que comportà el govern del primer Consell municipal és la del 21 de març, quan a l'hora de fer el repartiment d'utilitats se'n canvia el sistema. El Consell proposarà a totes les organitzacions i sindicats que formaven el Front Popular que determinessen els representants més idonis per a formar la Comissió d'Avaluació i que, a l'hora de prendre decisions, tinguessen en compte les especials circumstàncies per les quals es passava. La guerra i la situació al poble fan que l'estat d'excepció es vaja complicant, fins al punt que, en un ban del 8 de març, es prohibirà encendre fogueres o tenir els portellons de les finestres oberts per la nit mentre hi haguessen les llums enceses, entenent que qui obrés d'aital manera estava enviant senyals a l'enemic. Una de les mostres més interessants que el Consell volia ser un veritable govern i no un simple gestor administratiu és l'elaboració dels pressupostos del 37, quan, lluny de fer-los de manera semblant als dels anys anteriors, tiren pel dret i n'elaboren uns de propis, que no rebran l'aprovació fins molt més endavant, després d'haver-se retocat els aspectes més conflictius (s'havien rebaixat els sous als funcionaris depenents del Consell, sobretot d'aquells que en un primer moment havien estat declarats com a poc afectes al règim) i quan era ja un altre Consell qui portava les regnes locals. El 27 de desembre es demana ajuda al Ministeri d'Obres Públiques per tal d'aconseguir el rec del terme i, a la Junta Nacional del Paro Obrero, les instal·lacions pertinents per fer arribar al poble aigua potable procedent de la Font de Baix, tot acollint-se a llei sobre l'abastiment d'aigües públiques. El 10 de gener continuen les demandes anteriors. De moment s'habiliten uns jornals per tal de paliar l'atur en l'arranjament del camí del cementeri i el pas del riu, a l'alçada de la font de Baix. El 31 se segueix donant més feina, ara arranjant el quarter i el campanar. El 19 s'havia marcat com a jornal mínim el de 5 ptes. No sabem, però, si les famílies benestants estaven obligades a agafar jornalers o aquests, simplement, es contractaven en obres públiques. Aquest mateix mes de gener es fa una crida per aprofitar l'escola nocturna i millorar, d'aquesta manera, la formació local. També es dóna una relació de les famílies que s'exclouen de la beneficència i de les que s'hi afegeixen. Observem que el Consell no defuig les seues atribucions de tipus social, com són l'ensenyament i la sanitat (fins i tot va més enllà en el cas de l'ensenyament), aspectes aquests als quals el govern de l'estat no hi arribava . Inclús, com a fet anecdòtic, el 28 de febrer decideixen traure del poble a Maria Roda Gavaldà -segurament es resol portar-la a algun frenopàtic- perquè pegava a l'home, als fills i a tothom que se li posava per davant. La gestió de la vida festiva tindrà els seus més i els seus menys. Així, el 5 de gener es pagaran 25,50 ptes. a Vicente Royo Tobias pels confits servits en la festa d'una setmana infantil, i 15,25 ptes. a la Cooperativa Obrera Rosellense per les galletes. En canvi, només un mes més tard, el 7 de febrer, i presumiblement per tal d'evitar crítiques, els veïns podien llegir i escoltar en els llocs acostumats el següent: "Debido a las circunstancias porque estamos atravesando, que no permiten pensar en fiestas, quedan terminantemente prohibidos los festejos de carnaval no permitiendose ninguna clase de disfraces ni mascara ni de dia ni de noche, como tampoco hacer lo que vulgarmente se llama la "lengueta" ni que se tiren de unos a otros cenizas, harinas y agua como se acostumbraba anteriormente, advirtiendole que a las contraventores se les impondra la multa correspondiente" Pel que fa a la constitució i funcionament del primer Consell municipal i resumint, hem de dir que si bé va reeixir en la seua finalitat de consolidar el nou ordre republicà (el "desordre" posterior a l'alçament, a Rossell, havia estat moderat) no va poder eliminar les diferències entre els cenetistes i la resta de republicans i no aconseguí controlar tampoc tota la qüestió del procés econòmic: no conseguiren el control de les terres expropiades i se seguiren fent incautacions sense el seu permís.