La darrera acta del primer Consell Municipal és del 4 de maig de 1937. El 7 de maig s'enviaran 5.000 guàrdies d'assalt des de València a Barcelona per tal de restablir l'ordre després dels Fets de Maig, i el 8, a les 9 del vespre, es reunirà el nou Consell Municipal "que había sido llamado por la fuerza pública al mando de un sargento que estuvo esta tarde en esta población recogiendo armas, y que dispuso la disolución del actual Consejo Municipal, para que como componentes que fueron del que se constituyó en 29 de febrero de 1936 volvieran a encargarse del mismo". És més que probable que el sergent en qüestió formés part del contingent de guàrdies d'assalt que, tot pujant cap a Barcelona, es va quedar a les terres de l'Ebre. Uns dies abans i coincidint amb les notícies que arribaven de Barcelona i de València, diferents membres de l'anterior Consell, sobretot els de la CNT, van fer el pirandó per tal d'evitar represàlies. Només cal que ens fixem que l'acta del dia 4 no està firmada. Passat el presumible perill, tornarien. Això coincidia, evidentment, amb la pèrdua de prestigi de la CNT (que de fet es venia arrossegant des del desembre) i la seua opció de dur a terme la revolució i guanyar la guerra al mateix temps. A poc a poc, el prestigi de Largo Caballero entre els obrers i el decidit suport que rebia de part dels partits republicans, dels socialistes i dels comunistes, havien anant imposant la seua opció: calia assegurar l'ordre i tenir un govern fort per guanyar la guerra. Els Fets de Maig són el punt d'inflexió i de canvi, Largo Caballero serà substituït per Negrín, la CNT serà exclosa del govern i quedarà clar que els comunistes tenen la hegemonia total. El PCE (i el PSUC a Catalunya) no havien deixat de créixer des del principi de la guerra perquè comptes.ven amb un important recolzament: "en l'exterior, la Internacional Comunista i l'ajuda material prestada per Moscou, en l'interior, per la seua defensa de la petita propietat i per la seua sintonia amb la majoria de l'opinió publica. L'anterior tindria també el seu reflex en la vida quotidiana, amb la fi de les represàlies i de la violència indiscriminada, el control de les col·lectivitats i l'ajustament de l'estructura productiva a una economia de guerra. Però seria incapaç d'alterar ja el curs irremissiblement advers d'aquesta" (Furió, 1995, p. 607). El consistori de febrer, amb l'excepció de José Querol Cardona que va ser substituït per José Cervera Arasa, actuarà provisionalment fins el 16 del mateix mes de maig (per tant només ocuparan accidentalment el comandament durant 8 dies) en què serà substituït pels nous Consellers proposats per les organitzacions i sindicats que constituïen el Comitè. Malgrat tot, hi hagué repartiment de càrrecs: Bautista Comós Gavaldá, president; José Roda Iranzo, vicepresident 1r.; Valentín Pla Cardona, vicepresident 2n.; defensa i guerra, José Roda Iranzo; hisenda, Juan Fonollosa Gavaldá; abastiments, José Cervera Arasa; treball, Ignacio Hilario Expósito; agricultura, José Adrover Guimerá; obres públiques, Juan García Valdepérez; cultura, Joaquín Zaragoza Pla; transports, Valentín Pla Cardona; i, finalment, sanitat, Matías Caballer Pla. També els donà temps de "dar conocimiento del acto al Exmo. Sr. Gobernador [...] ofreciendo la más entusiasta adhesión al Gobierno republicano que legítimamente representa a España, y condenando la rebelión facciosa patrocinada y dirigida por generales traidores a la Patria". El 16, com hem dit, prendrà possessió el nou Consell que es distribuirà de la següent manera: president, Joaquín Zaragoza Pla de Izquierda Republicana; vicepresident 1r, José Cervera Arasa de la UGT; vicepresident 2n, Joaquín Cuartiella Roda de la CNT; defensa i guerra, Vicente Pagés Rom de Izquierda Republicana; hisenda, José Pla Fonollosa; abastaments, Joaquín Cuartiella Roda; treball, Valentín Cardona Tomás (els tres de la CNT); agricultura, Francisco Prades Querol de Izquierda Republicana; obres públiques, Manuel Querol Fonollosa; cultura, José Cervera Arasa; transports, Vicente Niñerola Pla (els tres de la UGT) i, finalment, sanitat i assistència social, Francisco Verge Cardona de Izquierda Republicana. D'entrada, observem que en la composició del nou Consell han desaparegut els membres de la FAI, però sobretot ens queda clar que la CNT ha perdut la seua preponderància, sobretot pel que fa a les seues postures més revolucionàries, aspecte aquest que queda refrendat en la mateixa acta de constitució del Consell quan, després de proclamar la seua adhesió al govern de la República, fan constar que "teniendo en cuenta que el sindicato de la CNT es entidad independiente de la colectividad "Vida Nueva" se acuerda que se entreguen las llaves de dicho sindicato (de fet, s'estava referint a les claus de la col·lectivitat com veurem de seguida) a su Junta Directiva". El 18 s'acorda per unanimitat que una comissió del Consell passe pel: "local donde tiene la tienda la disuelta colectividad "Vida Nueva" y distribuya lo poco que queda en la forma que crea más conveniente. También se acuerda por unanimidad que la misma comisión vea lo más conveniente respecto de los animales que pertenecientes a la disuelta colectividad, existen en el molino del Hospital, haciendo lo propio con otros animales que hay en la aldea de Casas del Rio". Es tractava de fer contents als petits propietaris i als arrendataris, molts dels quals ja portaven les terres abans de la col·lectivització, i al mateix temps dissoldre un contrapoder. Ens trobem davant la desintegració de la forma de producció més revolucionària que s'havia format al poble durant els primers mesos de la Guerra Civil. Els sindicats seguiran organitzant i coordinant els treballs productius: "seran com oficines de col·locació, cotització i vigilància de l'activitat laboral" (Història, Política... 1999, p.248), però actuaran sempre sota la tutela de les institucions polítiques republicanes. En el cas que ens ocupa, sota el control del Consell Municipal rossellà. A Rossell, com a molts d'altres pobles, si volies cobrar alguna peonada treballant en obres públiques, havies d'estar afiliat a un sindicat. Ens han informat que molts dels mitjans propietaris de dretes s'apuntaren als sindicats, sobretot a la UGT, per tal de poder guanyar aquests jornals que tan bé anaven per a les seues migrades economies. No sabem, però, si tot aquest procés havia començat ja amb el primer Consell o no. Dues demostracions d'allò que acabem de dir són un comunicat que es fa, el mateix dia, al Consell Municipal de la Sénia, en el qual, i per ban públic, es demana que cap veí vaja a treballar a les terres incautades del municipi de Rossell -s'havia d'estudiar què es faria amb aquestes terres- i l'aprovació, uns dies més tard, del pagament dels quinquennis al secretari, que l'anterior Consell s'havia estalviat. El 25, es crea una nova comissió que s'havia d'encarregar de conseguir nous crèdits per a la carretera de Rossell a la Sénia i, al mateix temps, preguntar què es feia amb les inacautacions que, ara sí, havien restat definitivament sota la supervisió del Consell, i com veiem, en darrer terme sota el control del Consell Provincial . En la mateixa acta es comunica el pagament de 78 ptes. a la impremptes. Montsià d'Ulldecona per imprimir moneda fraccionària per a la vila. L'1 de juny comprovem que la situació econòmica segueix sent crítica: s'insisteix en el fet que la millor manera de subsanar l'atur és tirar endavant el projecte d'aigües potables i s'insisteix en el pagament dels qui tenien deutes amb l'Ajuntament. El 29, i d'acord amb els dirigents del Front Popular, es nomena el Comitè Agrari Local que encara no existia a la vila, a pesar que l'ordre ministerial per a la seua designació era ja del setembre del 36. El nou comitè estarà format pel president del Consell, Joaquín Zaragoza, pel secretari, Palomar, i pels vocals Ramón Cervera Bel, Mariano Pla Cardona, Domingo Bel Pla i Juan Griñó Querol. La seua missió era conservar la productivitat d'abans de la guerra. El 6 de juliol es pagaran 13,45 ptes. al Centre Instructiu Republicà, per un refresc ofert als enginyers de carreteres, i les 100 ptes., que ja vam comentar, per l'electricitat consumida durant els cinc primers mesos de la "sublevación". Finalment, i seguint l'ordre de l'11 de març, es demana la creació del Comitè de Refugiats. El 13, s'ordena recollir la llenya dels arbres de la finca del mas de Palau (en aquell moment el mas de Palau estava ja a càrrec de l'Ajuntament) que calia tallar per construir la carretera de Rossell a la Sénia. Aquesta llenya s'havia de col·locar al Trinquet a disposició del municipi. De la mateixa manera s'oferien els troncs i les arraïls a qui els volguessen arrencar i aprofitar. El 20, s'aproven una sèrie més de despeses: 96 ptes. en arranjament de carrers, 176 ptes. al farmacèutic Sabater per les receptes que havia ofert per a la benificència municipal i 10,60 ptes. en reparacions a l'edifici de l'Ajuntament. Set dies més tard també s'aprovarà una factura valorada en 72 ptes. per arranjar el safareig de la font del Riu i el desaigüe. Aquest mateix dia es tornaran les finques incautades als veïns de la Sénia que estaven situades al terme de Rossell i el 10 d'agost es tornaran una sèrie de propietats, bàsicament urbanes, a propietaris del poble. El 23 de setembre, el Consell acorda adherir-se al sindicat de recs d'Ulldecona per tal de demanar la construcció d'un embassament al riu de la Sénia, per les millores que comportarà a la comarca. Del mes d'octubre només voldríem destacar l'interès del Consell per mantenir el servei d'autobusos entre Rossell i Vinaròs i la contínua preocupació per mantenir ben abastat el municipi. Concretament els Consellers Niñerola i Pla aniran a Morella a la recerca de blat, i Querol "s'allargarà" fins Albacete amb el mateix objectiu. Ja el 4 de novembre, s'acorda subhastar una sèrie de serveis (arbitris i recaptació, pesos i mesures, llocs de venda i sacrifici) per als propers dos anys, segurament amb l'afany d'augmentar els ingressos al més aviat possible. També s'acorda reanudar l'arbitre municipal pro-refugiats que estava suspès i, finalment, es decideix reemprendre la formació del repàs general d'utilitats i el padró d'inquilinats. El més important, però, apareix quan es comunica la baixa de dos Consellers que s'han incorporat a files i es declara "y habiendo otros dimitido ante sus organizaciones, se acuerda por unanimidad declarar este Consejo en crisis, que se comunique al Sr gobernador civil, y se recabe de los sindicatos locales de la CNT y UGT su colaboración para la nueva constitución del Consejo, y la designación de quienes deben formar parte del mismo, a la mayor brevedad posible". De fet, els membres del Consell no es presentaran a les sessions ordinàries del 9 i l'11 de novembre, tal i com fa constar en acta el secretari. En aquestes ratlles queda ben patent que les coses començaven a pintar malament per a les autoritats republicanes. Evidentment que l'esdevenir de la guerra anava pressionant l'actuació del Consell, però no és menys cert que el desencís havia fet mella entre les esquerres, en general, i en els més "revolucionaris", en particular. És segur que el desig de mantenir les llibertats polítiques que la República simbolitzava continuava entre els nostres convilatans d'esquerra, però cada vegada eren menys els que preconitzaven, públicament, la igualtat econòmica, la justícia social i la solidaritat. Mentrestant, el sistema econòmic tornava als seus orígens i a poc a poc se'n desmantellaven els aspectes més revolucionaris: incautacions, col·lectivitzacions... Pocs, almenys que en tinguem coneixement, en deien res en contra. Malgrat tot, hem trobat dos articles a la revista Agitación rebel·lant-se contra la crua realitat. Un es publica un mes després als fets de Maig (26 de juny) i l'altre nou dies després de la realització de l'acta anterior. Els dos tracten del "passotisme" que veuen en els rossellans. Hem escollit el primer, signat per "un libertario", perquè és més complet i representatiu: "Lo que pasa en Rosell Aquí os voy a narrar un poco de lo que esta pasando en Rosell. ¿Qué tal de las juventudes?¿Se deben dedicar a leer mucho; no? No, es al contrario; los jovenes de este pueblo hoy van por el peor camino que puede ir una juventud; solamente se dedican al baile, a beber, jugar y nada leer, excepto alguno. Tienen tanta afición al baile que lo olvidan todo, no sienten que hay un centenar de compañeros que luchan en los frentes. Para ellos no hay guerra. Viene el domingo teniendo baile, luciendo trajes y bebiendo ya estan contentos. Entre molts altres aspectes, dues coses queden clares amb la lectura atenta d'aquestes ratlles: la gent volia "viure", cosa totalment normal en moments de tensió i crisi, i l'oposició interior a la República anava creixent. El 15, es fa un ple extraordinari en què s'accepten els plecs de condicions de les subhastes que hem esmentat en l'acta del dia 4 de novembre i on es designa com a veterinari interí Emilio Canals Barta, germà del difunt Arturo Canals Barta, amb un sou anual de 2.000 ptes. i amb l'obligació de fer una revisió gratuïta dels porcs que es maten a les cases particulars tant si eren per a consum propi com si eren per a la venda. També es fa constar en l'acta que s'accepten les decisions adoptes a l'assemblea de Consells municipals celebrada el dia 8 a Vila-reial pel que feia al tema dels abastos. El 18 de desembre (entre mig no s'havien celebrat sessions) ens trobem davant la designació d'un nou Consell (el quart), el més moderat, format únicament per membres d'Izquierda Republicana i d'Unión Republicana, i que havia estat proposat uns dies abans, concretament el 6, en una "reunión de representaciones de las organizaciones políticas y sindicales habidas bajo la presidencia del Jefe de Asalto de S. Rafael del Río". La composició resultant va ser la següent: president, José Cervera Arasa; sotspresident 1r., Matías Caballer Pla; sotspresident 2n., Ignacio Hilario Expósito; síndic, José Adrover Guimerà; defensa i guerra, Virgilio Comós Gavaldá; hisenda, Joaquín Cervelló Benet; abastos, Joaquín Zaragoza Pla; treball, Valentín Pla Cardona; agricultura, Francisco Prades Querol; obres públiques, Matías Caballer Pla; cultura, José Crevera Arasa; transports, José Adrover Guimerá i assistència social, Emilio Segura Expósito. Immediatament després de declarar la seua adhesió al govern de la República, el primer que acorda el nou Consell és "que se hagan desaparecer del sello del consejo las iniciales que ostenta de las organizaciones políticas y sindicales, y que quede solamente el escudo nacional y el rótulo correspondiente". També el mateix dia, s'acorda demanar a la Compañia Arrendataria de Tabacos de Castellón que restablisca l'estanc que ha eliminat a les Cases del Riu. Del 28 del mateix desembre, destacarem les 58 ptes. que es donen a José Cervera per les despeses de transport i hospedatge del viatge que va fer a Barcelona, per tal de conseguir uns crèdits per a la continuació dels treballs de construcció de la carretera a la Sénia. Els mesos de gener i febrer són mesos de gestions purament administratives: el 4 de gener es nomena, interinament, l'Auxiliar de Secretaria, Ángel Pla Fonollosa; el 18 es designen, entre d'altres, els titulars dels arrendaments dels pesos i mesures; el 25 es paguen les despeses de l'apoderat de Castelló i s'arrangen les utilitats i el padró dels inquilinats; el 10 de febrer es prorroga el pressupost del 37 per al 38 i s'habiliten uns crèdits per valor de 11.000 ptes. Podríem excloure, pel que té d'utilitat social, la sol·licitud al Ministre d'Obres Públiques d'un rec provinent de les aigües del riu de la Sénia que havia de complementar el que havien fet els veïns. L'1 de març es dóna una bonificació, de fins al 50%, per als arrendataris dels arbitris públics, per les especials circumstàncies de la guerra, amb la condició expressa que ingressessen els diners que adeudaven al més aviat possible. El 8 s'aproven els crèdits per 11.000 ptes. nomenats anteriorment i que estaven destinats per als següents conceptes: "con cargo al exceso de ingresos sobre pagos o superávit sin aplicación del anterior ejercicio liquidado para atender al pago inaplazable de 8.500 ptes.s con destino a la colectividad campesina CNT-UGT según oficio de la Delegación de la reforma Agraria de 6 de enero último"; 1.000 ptes. més per atendre a la reparació del safareig públic "cuya techumbre levantó el último vendaval" i, finalment, 1.500 ptes. per a l'Auxiliar de Secretaria. El 17 de març es fan les darreres designacions de càrrecs administratius i polítics. Manuel Safont Pallarés, mutilat de guerra i "persona de completa adhesión al régimen", substituirà l'Auxiliar de Ssecretaria, Ángel Pla Fonollosa, que ha estat cridat a files. També s'acorda designar com a Conseller de propaganda al vocal Valentín Pla Cardona, complint una ordre del Governador Civil. En l'acta del 29 de març queda constància del fet que marcarà el punt d'inflexió de l'esdevenir local en la tragicòmica guerra civil: el bombardeig de les tropes nacionals sobre la nostra població. Res tornaria a ser el mateix. L'incident queda així reflectit per a la posteritat: "Seguidament se acuerda por unanimidad, hacer constar en acta nuestra más enérgica protesta por el criminal bombardeo efectuado por la aviación facciosa el dia 27 del actual, causando siete muertos, veinte heridos y el derrumbamiento de cincuenta y cinco casas" (vegeu més informació en l'apartat 6.1). Les paraules i els fets cada vegada escurcejaven més entre els fidels al sistema republicà. En els quatre mesos darrers, a part que s'havien fet menys plens d'allò que era habitual, generalment només s'havien tractat temes estrictament administratius. El 4 d'abril se celebrava una doble sessió extraordinària i ordinària. En la primera s'aprovava definitivament la concessió, als interessats, de les 11.000 ptes. que s'havien demanat en préstecs. En la segona, el president, José Cervera, ha de dimitir perquè s'ha decretat la incorporació a files dels reservistes de la marina de l'any 29. El seu partit, Izquierda Republicana, li ha de buscar un substitut com a representant en el Consell. De manera provisional, el vicepresident Matías Caballer farà de president de la institució. El 12 se celebra la darrera sessió plenària oficial de les autoritats republicanes al nostre poble. En ella hi consta la substitució de Cervera per José Roda Iranzo i el nomenament d'Ignacio Hilario com a nou president del Consell. De fet, el darrer ordre que dóna aquest consistori és la de la reanudació de la moltura de les olives per part dels moliners locals, els quals segurament havien abandonat la seua feina, bé pels efectes del bombardeig, bé per altres motius.
Los únicos que van bien son los de las Juventudes Libertarias. Aquellos, tanto los domingos como los demás dias, siempre hacen lo mismo: leer e ir todas las noches a su sindicato, para llegar a ser revolucionarios, tienen un entusiasmo enorme. Los otros, se les burlan diciéndoles que se van a volver locos de tanto leer. Si viene bien también se divierten, pero no haciendo burla a la guerra y bebiendo. Y ¿qué de los viejos? Pues de poco se llevan de los jovenes, solament se dedican a hacer vasos de vino, su sindicato es la Taberna, allí oyes de todo, leen algún periódico dando los políticos grandes atracos a la CNT, luego pasan el tiempo discutiendo en cosas que no entienden ni comprenden, dicen que la FAI tiene culpa de todo, que son unos ignorantes, de no ser ellos se habría ganado la guerra, etc..,
Creian que desarmando a la CNT, desluciendo la colectividad iría mejor y tendrían más jornal.
No, no es así. Resulta que antes iba mucho mejor que ahora. Todos los domingos y algún dia de trabajo se ven hombres borrachos y algunos que riñen; la Quinta Columna hace juntas clandestinas y ha levantado la cabeza. Cuando iban los de la CNT patrullando por las calles, ni se veian borrachos, no había riñas, ni juntas clandestinas, o si las había no se conocia rastro de ello.
La única solución es como he dicho leyendo mucho como los libertarios, esos, a pesar de ser pocos y pequeños cuando tendrán veinte años tendrá una cultura superior a todos los del pueblo, porque siendo pequeños como son ya dan luz a los demás y les enseñan el camino a seguir, como comprenden más, discuten con los viejos o con cualquiera. Los viejos les dicen que solo se necesita trabajar, leer no importa.
Así es que en Rosell hacen falta libros, Anarquistas y Revolucionarios que sean buenos.
¡Abajo el baile y la taberna! ¡Viva la Anarquía y la Revolución!"