Caminant pel camp ens explica on estaven ubicades les tendes de campanya dels pilots, entre la caserna d'oficials i l'angar. També ens explica on estaven els avions. Els "Stuka" estaven situats a la part nord.Els "Abadejos" a la part sud-oest, acompanyats més al nord pels "Heinkels".Tots els avions eren camuflats menys els "Abadejos", degut al seu volum. Eren molt llargs i no podien amagar-los entre les oliveres com feien amb els altres.Els "Messerchmit" estaven a la part que dona a la carrretera de la Sénia i Sant Rafael.

A continuació ens ensenya on estaven ubicades les bateries A/A. Ens diu que estaven repartides al llarg de tot el camp, però del nord al sud pels extrems, així feien foc creuat i els atacs eren respostos amb més contundència i eficàcia. També diu que per a centrar el tiro, els antiaeris feien pràctiques a la montanya que queda a la part nord del camp, a uns 4 quilòmetres. El dia que feien aquestes pràctiques, feien un pregó al poble, per a que ningú s'hi apropés.

L'altra part de les bateries estava a l'altre costat del riu Sénia, molt prop del Molí Hospital. Aquestes estaven formades per 8 peces a cada costat del camp repartides de la següent manera : 4 canons i 4 ametralladores del 37 mm. Totes elles tenien una dotació de 12 homes, 1 Capità i 1 Alferez. A l'altre costat del camp, al Molí Hospital, hi havia el mateix número 88 i 37 més els soldats.Els soldats encarregats de les bateries, nomenats "Canaris" feien la vida al poble, però els alemanys no es movien del camp, s'els baixava el menjar que els cuinaven a les escoles.Ens explica sobre el terreny on estaven posades les tendes de campanya, les lliteres, les taules, les cadires....

Tots els dies anaven els de la "Gestapo", tres mandos, amb gavardines i emblemes als braços, a revisar el camp per a que tot estés perfecte. Aquests no residien al camp, venien del poble, passaven revista i marxaven."Allí tots anaven més rectes que un pal."Durant la conversa amb Joan Cabanes, ens relata un dels atacs més importants que van tenir lloc allí. Ell estava com cada matí al camp, va sentir que deien "alarm, alarm, alarm", va mirar al cel i va veure 3 esquadrilles dels avions. republicans "Katiuska" i de cop començà el bombardeix. El alferez, que era conegut seu, el va agafar, li va posar un casc al cap i el va posar dins d'una sèquia dient-li que es quedés acotxat i sense moures. Ell notava que el terra tremolava, entre les bombes que caíen i la resposta antiaerea. Tot feia por de veritat. A consequència del bombardeix republicá es van cremar tres "Messerchmit".

Després es va saber que la bateria de la part del Molí Hospital havia fet blanc al tocar un "Katiuska" i a consequència d'això es va estavellar al terme de Canet, a la zona coneguda com les "Covettes" (això va ser el dia 16 de desembre de 1938).

Poc després de l'atac es van enlairar uns quants ME-109 per seguir els "Katiuska". Segons Cabanes, aquell dia els alemanys feien instrucció i els atacs els van agafar per sorpresa. Després ens guia al lloc on estava el comandament de les bateries, ja que els oficials, al mando del camp i els oficials encarrregats de la defensa A/A estaven en llocs diferents. Ens porta a una casa que hi ha en runes, la qual estava situada a la part nord del camp. Al costat d'aquesta casa hi tenien un taller molt gran fet amb tendes de campanya.

El taller era tan gran que els avions que tenien que reparar-se entraven dins i no s'els veia res. Finalment, ens dirigim a uns 300 metres fora del que era el perímetre del camp, on ens diu que estaven els dipòsits de les bombes i que cada dia baixaven en camions al camp per carregar-les als avions. Per a posar punt i final a la trobada ens explica que els alemanys tenien una "Casita" de xiques, on anaven a passar "el rato".

Aquesta caseta o torre (com avui en dia se la conèix), estava a prop del camp i hi havien unes 40 noies procedents de Saragossa i Bilbao. Podem dir que es trobava a la partida "Coves de Martí". Comença a ploure i hem de donar per acabada la visita i l'entrevista al camp. Una abraçada i molt d'agraïment al senyor Joan CABANES per donar-nos un poc de la seva història.