Les jornades de commemoració del 60è aniversari de la batalla de l'Ebre, celebrades a Gandesa amb el títol Un record per a la Pau, han estat l'activitat cultural més important organitzada en els darrers anys a la Terra Alta. No només perquè el tema que s'ha tractat ha estat d'abast comarcal i per la qualitat acadèmica i professional dels participants, que han intentat donar una visió plural i imparcial dels fets, sinó sobretot perquè, per primer cop, s'ha parlat públicament de la batalla, de les seves causes i conseqüències, en el mateix escenari en què va tenir lloc. Pot semblar anecdòtic, però no deixa de ser significatiu que les jornades s'hagin celebrat a l'edifici de l'antiga presó, el mateix on van estar tancades persones d'ambdós bàndols abans i després de la Guerra Civil. Aquest és un signe de que les noves generacions han superat el tabú que encara hi ha sobre els fets i de que volen contribuir a que els seus pares i els seus avis, que van ser els protagonistes dels esdeveniments, tanquin les velles ferides que aquests van produir-los-hi.

El Grup Cultural la Serena de Gandesa, que junt amb la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre i la sala d'exposicions el Trull Fotogràfic de Corbera d'Ebre ha organitzat les jornades, s'ha vist agradablement sorprès per l'èxit que han tingut. El fet que al voltant d'un miler de persones, de Gandesa, de la Terra Alta i de les Terres de l'Ebre, hagin participat en les conferències i hagin visitat l'exposició de les jornades i l'organitzada pel promotor del futur centre d'estudis Bat.Ebre, pot interpretar-se com la voluntat dels assistents d'aprofondir en el coneixement d'una part de la història que, durant més de 40 anys, ha estat segrestada per la dictadura franquista. S'ha deixat de banda l'odi i el ressentiment que van arrossegar veïns i parents en una espiral de violència que mai més s'ha de repetir. Com pretenien les jornades, ningú ha manifestat haver-se sentit al·ludit personalment i tothom s'ha sentit al·ludit col·lectivament ja que, segons la presentació dels actes, "la història és de tots perquè som tots qui la fem dia a dia. Podem perdonar, però mai oblidar: el poble que oblida i renuncia al seu passat corre el risc de caure en els mateixos errors. I la pau és un bé massa valuós per menystenir-lo per velles rancúnies.

Si sabem gaudir de la llibertat que ens dóna, tots en sortirem guanyant." Un cop fet el primer pas és l'hora de posar en pràctica aquesta declaració d'intencions de la millor manera possible: educant per a la Pau. Per això, els organitzadors de les jornades demanen la col·laboració de totes les institucions per convertir la Ruta de la Pau de la Terra Alta, i la resta de punts significatius de la batalla de l'Ebre, en un veritable itinerari pedagògic basat en els valors del pacifisme i adreçat al turisme cultural i ecològic. Com malauradament evidencien el seu estat de degradació i els munts de brossa escampats per arreu, són moltes les persones que visiten el Coll del Moro, on hi ha el monòlit que assenyala el punt des d'on Franco va dirigir la batalla; també les que s'interessen per la cooperativa de Gandesa, que va estar situada a la primera línia de foc, i per la del Pinell de Brai, parcialment mutilada durant la contesa (ambdues són joies arquitectòniques construïdes pel vallenc Cèsar Martinell); pel monument a la Pau de la Punta Alta, a la cota 705 de la serra de Pàndols; per la cruïlla dels Quatre Camins entre Vilalba dels Arcs i de la Fatarella, pobles que tenen uns dels nuclis antics més singulars de la comarca; o per la Montera, el Poble Vell de Corbera d'Ebre, declarat lloc d'interès històric per la Generalitat l'any 1993. Senyalitzar i arranjar aquests indrets és el mínim que podem fer en memòria del passat i de tots els combatents; dels que encara viuen el present; i de les persones que, al futur, algun dia voldran saber i entendre què va passar en una comarca que no mereix ser tant oblidada, entre moltes altres coses, perquè va ser on es va decidir la sort de la República.

Després de les jornades del 60è aniversari...

Un primer pas que s'ha d'agrair és la iniciativa del Consell Comarcal , que el dia 30 d'aquest mes signarà un conveni amb el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme per senyalitzar, també amb l'ajut de Caixa Tarragona, la Ruta de la Pau. L'entitat Senders de Catalunya obrirà l'itinerari i el senyalitzarà horitzontalment i verticalment amb pals indicatius i amb plafons informatius. També s'editarà un tríptic amb la ruta, que és circular i passa pels termes de Gandesa, Corbera d'Ebre, Vilalba dels Arcs, Bot i Prat de Comte. L'itinerari, adreçat als excursionistes, aprofitarà els senders GR 171 i 171-3 i el PR C-27; a més s'obrirà un nou sender PR per completar el tram entre Prat de Comte i Gandesa.

Els treballs costaran 3,5 milions de pessetes i estaran acabats enguany mateix, pel que les vacances de Setmana Santa poden rebre els primers visitants. El recorregut complementa el que va dissenyar el mòdul de Turisme de l'Escola Taller Terra Alta, pensat per a fer en cotxe, i que inclou indrets com ara el Coll del Moro, la Punta Alta (Cota 705 de Pàndols), El Poble Vell de Corbera d'Ebre o la cruïlla de Quatre Camins.

D'altra banda, el passat dia 2 de setembre es va convocar una reunió per a parlar sobre la possibilitat de continuar treballant al voltant de la batalla de l'Ebre, donat l'èxit de públic i la repercussió informativa dels actes organitzats. Es va convocar als representants de l'Ajuntament de Gandesa, a membres de grups culturals de Gandesa i de la comarca i també a alguns de fora de la comarca i gent interessada en el tema, en total 23 persones. A la reunió es va plantejar per una banda la creació d'una entitat provisional, amb gent diversa per a gestionar els primers passos, de la qual haurà de sortir un grup més reduït de persones que formaran la Junta definitiva de l'entitat, que serà una associació cultural. L'ojectiu primer és el de demanar a l'Ajuntament un local on poder començar a treballar creant una exposició permanent d'objectes relacionats amb la batalla, a més d'una biblioteca-arxiu amb llibres i documents que tractin del fet històric, fent un conveni entre l'entitat i l'Ajuntament, amb la possibilitat d'ampliar-lo al Consell Comarcal. Aquest centre neixerà amb ànim de donar una servei el més ampli possible, o sigui internacional. Els membres de la junta privisional són: Francisco Cabrera, Jaume Escudé, Antonio Blanch, Marc Jornet, Mateu Aubà, Joaquim Jornet, Miquel Boira, Anton Monner de Gandesa, Pere Rams de Batea i Joaquim Monserrat de Tortosa.

L'exposició Segells d'Organitzacions Políticosindicals de la Terra Alta (1936-1938)

es va inaugurar a Batea amb motiu de la festa major i es va poder veure a Gandesa també durant les festes. Ha estat organitzada pel Patronat Pro Batea amb la col·laboració del Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Terra Alta i el Centre Cultural Sant Isidre de Batea; coordinada per Miquel Suñé Suñé i Pere Rams Folch i realitzada amb documentació i continguts recopilats per Josep Sánchez Cervelló i Josep M. Pérez Suñé. Pel fet que el tema es pot relacionar directament amb la Batalla de l'Ebre, reproduïm els segells utilitzats durant la Guerra Civil a Gandesa, on la UGT s'implantà, el juliol de 1936, amb 476 afiliats; el nombre més gran de tota la comarca de la Terra Alta. La CNT s'implantà a Gandesa el 1928-1929 i el Sindicato de Oficios Varios de la CNT de Gandesa es creà el 1931. En el "Pleno Regional de Sindicatos y Colectividades de Campesinos de la CNT de Cataluña", que se celebrà a Barcelona el maig de 1937, hi hagué representació de la col·lectivitat de Gandesa, que s'havia constituït el mateix mes de maig de 1937, amb 380 afiliats.