Per: Francesc Itarte i Vericat

Introducció

Que potser devia haver gent de la comarca del Montsià als camps nazis ... ?

Aquesta pregunta també me la vaig fer jo, quan va parar per primer cop a les meues mans i vaig començar a fullejar el llibre de la desapareguda Montserrat Roig que porta per títol "Els catalans als camps nazis".

Quan sentim parlar de l'holocaust nazi (mot format a partir dels termes grec HOLOS = tot i KAUSTOS=cremat) nazi sovint ho associem amb l'extermini massiu de jueus, fruit del més pur racisme durant la Segona Guerra Mundial, però... ¿és prou conegut de les noves generacions que juntament amb els jueus, també va haver republicans espanyols que van ser victimes de la intolerància nazi ?

Allò que mai més s'ha de tornar a repetir i que va succeir en aquells camps d'extermini va afectar, efectivament, milers de republicans que "visqueren", si a allò se li pot dir viure, i moriren víctimes d'aquella irracional barbàrie. Gairébé no hi ha poble o poblet de Catalunya i d'arreu dels Països Catalans que no tinga algun mort als camps d'extermini nazis. Només a Gusen -camp annex de Mauthausen- van morir 3.839 republicans espanyols, dels quals 1.582 eren catalans, i d'aquests, 28 eren fills de la comarca del Montsià. Altres també moririen en altres camps d'extermini com en els de Dachau, Auschwitz, Sachsenhausen, Buchenwald, Ravensbrück...

Retornant un altre cop al llibre de Montserrat Roig -escriptora que era descendent d'ulldeconencs, de la familia dels Moranos-, a l'apèndix d'aquella impressionant obra ens presenla unes interminables Ilistes nominals de ciutadans dels Països Catalans morts al camp d'extermini de Mauthausen i als "Kommandos" dependents d'aquest. Les llistes han estat copiades dels originals que hi ha a la societat Amicale de Mauthausen de París pel català Jaume de Puig. (És interessant esmentar el fet que durant el treball d'investivaciô i de preparació del seu llibre, Montserrat Roig va residir cosa d'un mes a Paris a casa del matrimoni format per la ulideconenca Lluisa Miralles i Forcadell -germana de Vicent lo Corretger- i Miquel Serra i Grabulosa, supervivent de Mauthausen, difunt ara farà tres anys i que va ser membre destacat de l'Amicale de Mauthausen).

Volem fer menció aquí a Vexposició fotográfica "Els camps d'extermini: Autorítarisme. Feixisme. Racisme. Perqué mai més torni a succeir", que s'ha pogut visitar a diverses poblacions de la comarca durant els mesos de gener-febrer de 1994, entre elles a Ulidecona (vegeu l'article signat per Ángel Millan a l'informatiu Ulldecona, núm. 45, de febrer de 1994, pág. 7). Al Museu del Montsiá, a Amposta, l'exposició va ser complementada amb una interessant i molt concorreguda xerrada audio-visual sobre aquest tema. Els conferenciants, ex-deportats supervivents d'aquell horror i membres de l'Amicale de Mauthausen, porten anys recorrent tot Catalunya, com també ho havia fet en vida Miquel Serra i Grabulosa, explicant a tot aquell que els vulga escoltar les atrocitats nazis, no per masoquisme -com algú podria pensar- sinó amb el missatge de mostrar al món aquells horrors perqué "mai més torne a succeir".

El treball que avui presentem en aquest butlletí nùm. tres de Rails se centra en la comarca del Montsià, amb els limits que li assignava la divisiô territorial de 1936. Per elaborar aquesta investigaciô hom ha disposat, principalment, de dues fonts bàsiques de consulta. D'una banda el testimoniatge oral. Coneixerem un dels més execrables crims de la historia de la humanitat gràcies a les entrevistes i testimoniatges comarcals de la minoria de supervivents d'aqueil genocidi. Volem donar la paraula als qui han viscut aquella horrible experiència, i que són en realitat els vertaders protagonistes d'aquells fets. D'altra banda, ens ha estat de gran vàlua el llibre de Montserrat Roig "Els catalans als camps nazis", del qual hem seleccionat part dels testimoniatges, tots ells comarcals i que, al seu dia, amb les seues vivències van aportar el seu granet d'arena al llibre de la malaguanyada escriptora.

Presentarem unes estampes i unes vivències de gent de la comarca que després de patir l'exili dels vençuts, alguns d'ells, encara anirien a raure als camps d'extermini del nazisme. Estem convençuts que certes petites històries o vivències personals són indispensables per a la comprensiô d'una història col.lectiva.