Josep Sánchez Ralda, Roque, de Godall, va morir al camp de Gusen després de menjar un tros de pa enverinat pels nazis el 1 de novembre de 1941, als trenta-set anys d'edat.
(Foto cedida per la seua filla Esther Sánchez Muñoz).

BURJANOT PALAU, Emili, era fill de Barcelona, on va nàixer el 5 d'abril de 1905. Procedia de l'stalag 123. Va ser traslladat a Mauthausen el 24 de maig de 1941 (núm. 5.011), i després passà al camp d'extermini de Sachsenhausen el dia 3 d'agost de 1945. Montserrat Roig no va poder comprobar si va morir o no a l'últim camp on va ser destinat i així ho fa constar en el seu llibre. A Godall ens han confirmat de que l'Emili va poder sobreviure i que va retornar a la població on va morir als dos o tres anys a consequéncia de la deportació. El familiar més próxim era la seva esposa Teresa Tomás Pejo, que vivía al carrer de la Primera Villa Llarga núm. 43 de Godall.

SANCHEZ RALDA, Josep, Roque, era fill de Godall, on havianascut el 12 d'agost de 1904. Procedia, igualment que l'anterior deportat freginalenc, de l'stalag X-B, conegut per l'stalag de Sancibostel bei Bremerwörde, on tenia el núm. 84.037. Va ser detingut per l'stapo de Wessermünde. Va arribar a Mauthausen el dia 3 de març, de 1941 en el mateix comboi que el seu company inseparable, el freginalenc Tomàs Castell. A Mauthausen li van assignar el núm. 3.702. Al cap d'un mes, el 8 d'abril, passaria a Gusen, on va tenir el núm. 12.148. Va deixar la seua vida a Gusen el 1 de novembre d'aquell mateix any. El seu veí de carrer a Godall, l'ex-deportat: Emili Burjanot poc abans de morir explicaba a la familia Sánchez cóm havia vist morir a Josep després de menjar-se un tros de pà enverinat pels SS. Va ser el mateix Emili qui, després d'arreplegar seu el cos sense vida, el va portar fins a la pilera amb la resta de difunts del dia. El familiar localitzat més próxim era la seua esposa, Rosa Muñoz Cabanes, que vivía a la Primera Villa Llarga, núm. 42, de Godall.