Manuel Callarisa Urgillés d'Ulddecona va morir al camp de Gusen, víctima de l'holocaust nazi, el 2 de gener de 1942 als 28 anys d'edat.
(Foto cedida per la seua filla Maria Callarisa Miralles)

CALLARISA URGILLES, Manuel, nascut a Ulldecona el 6 de setembre de 1913. Procedia de l'stalag III-B, on tenia el núm. 47.480; fou traslladat a Mauthausen (núm. 3.908) juntament a 775 empresonats el 25 de gener de 1941. Després passaria a Gusen (núm. 12.014) el 8 d'abril de 1941 (el mateix día que l'anterior) i allí trobaria la mort e1 2 de gener de 1942. El familiar localitzat més próxim era la seua esposa Maria Miralles Raga, que vivia a la plaça dels Frares núm. 40 d'Ulldecona.

Pertanyia a la lleva de l'any 1934. A l'Arxiu Históric Municipal d'Ulldecona, en el recompte de lleves que va efectuar el règim franquista el mes de juny de 1940 figura com a "ignorado paradero". Resulta curiós comprovar com a l'agost de l'any 1941, trobant-se en aquelles dates deportat a Gusen, el "Juzgado Militar Permanente de Tortosa", mitjançant ofici, demanava els informes político-sociais seus a l'Ajuntament. Es va contestar que havia format part del comité revolucionari local i que era membre destacat de la CNT-FAI. Vuit mesos després de la seua mort, que com ja hem dit va tenir lloc el 2 de gener de 1942, el "Juzgado Militar de la IV Región Militar" en data 8 de setembre de 1942, tornava a demanar nous informes i s'ordenava "por agentes a sus órdenes, se procedaa a la busca y captura del vecino de esta localidad Manuel Callarisa Urgillés". La resposta va ser que "es de creencia general en esta población, que se encuentra en Francia, ignorándose su domicilio. Desde la fecha de la liberación de esta villa (15 de abril de 1938) en que huyó dicho encartado de esta población no se ha presentado más en la misma ni se tiene noticia alguna de que tenga su residencia en alguna población de la península, por lo que esta Alcaldía carece en absoluto de los datos imprescindíbles para proceder a la captura ordenada del referido encartado".

L'ulldeconenc Manuel Nadal Serra, "l'Ermità", a la dreta, va morir víctima de la barbàrie nazi al camp de Gusen el 21 de setembre de 1941 als 26 anys d'edat.
(Foto cedida pel seu nebot Joan Baptista Gavaldà Nadal, de Reus)

NADAL SERRA, Manuel, l'Ermità, nascut a Ulldecona el l1 de febrer de 1915. Procedia de l'stalag VIII-C (Sagan), on tenia el nùm. 56.269. Havia estat detingut per la Stapo de Breslau i fou traslladat a Mauthausen el 25 de gener de 1941 (nùm. 3.621). Després passaria a Gusen (nùm. 12.959), el 30 de juny de 1.941. Encara no passarien tres mesos que moriria a Gusen, el 21-9-41. El familiar més pròxim i que figura a la seua fitxa era la seua germana Agustina Nadal Serra, que en aquelles dates vivia al passeig dels Plàtans nùm. 27 de Badalona.

Era de la lleva de l'any 1936. A I'expedient de lleves que es conserva a l'Arxiu Històric Municipal d'Ulldecona figura que l'any 1936 va sol.licitar prórroga per pare sexagenari. A principis de l'any 1939 va ser considerat per l'Ajuntament "en filas republicanas". El juny de 1940 en un recompte de mossos en edat militar, en no compareixer, se li va tramitar expedient per prófug. Va ser considerat "desafecto" per l'ajuntament franquista.

Els dos germans d'Ulldecona Josep (el gran) i Antoni (el petit) Pons i Carceller van patir la deportació als camps d'extermini nazis i tots dos van morir al camp de Gusen durant l'any 1941.
(Aquesta foto de primera comunió ha estat l'única que hem pogut localitzar i ens ha estat cedida per la seua cosina Paulina Sales Carceller)

"Era mol fosc de pell i era molt lleig de cara! Tenia una carota! Va accedir al cárrec: d'inspector mitjançant el Partit Comunista, del qual era seguidor i entusiasta. Encara diré més, si mal no recordo crec que era trotskista. Després d'aquella época de Tarragona, sempre que venia per motiu del seu càrrec d'inspector a visitar les escoles de Sant Jaume, la Cava, etc., venia a casa a dinar i fins i tot algun dia va dormir a casa nostra a Jesús i Maria. Teníem llargues converses. Teníem en comú moltes coses: el fet de ser mestres tots dos i ser d'Ulldecona i també coincidiem en algunes qüestions d'ideologia política. Vam mantenir el contacte fins que va esclatar la guerra. Després ja va venir l'exili, i ja no vaig saber res mes d'ell fins ara que m'expliques que va morir a Mauthausen".

La seua familia, els Sales-Carceller d'Ulldecona, ens han comentat que durant la guerra va desenvolupar el càrrec de Comissari polític. Trobant-se a França, i poc abans de l'ocupació alemanya, va perdre el contacte amb el seu germá petit Antoni. Va escriure a Ulldecona demanant si tenien notícies del lloc on poder localitzar-lo, ja que mirarien d'embarcar-se tots dos en direcció a Mèxic. Esperant, esperant el seu germá, van anar a caure tots dos en mans dels nazis i trobarien la mort a Gusen.

L'ulldeconenc Joan Baptista Reverté Vives, "lo Roig de Senalla", va morir al camp de Mauthausen el 28 de juliol de 1942 als 44 anys d'edat.
(Foto cedida pel seu fill Lluís Reverté Saragossa, resident a Barcelona)

REVERTÉ VIVES, Joan Baptista, lo Roig de Senalla", nascut a Ulldecona el 23 de març 1898. Procedia de l'stalag XVII (Krems-Gneixendor), on tenia el núm. 30.010. Havia estat detingut per la Stapo de Viena i traslladat a Mauthausen el 19 de desembre de 1941 (núm. 48.883) juntament amb 342 deportats més. Moriria en aquell mateix camp d'extermini el 28 de juliol de 1942. La seva esposa Teresa Saragossa residia a la plaça de Manuel Sales i Ferré núm. 14 d'Ulldecona.

Un nom que ens ha cridat especialment l'atenció i que figura en una de les llistes de les persones de qui s'ignora el lloc de naixement ha estat un cert "MADEGUER Galiá, ... (¡nom desconegut?) (pág. 515 del llibre de Montserrat Roig). Aquest deportat va morir al camp de Dachau el 18-4-1945 i tenia com a matrícula el núm. 94.085. Podria ben bé tractar-se de JOSEP MESEGUER GALIA, que va ser alcalde republicá d'Ulldecona del 20-2-36 al 19-10-36. No ho hem pogut confirmar, però sense dubte que els cognoms s'hi assemblen massa. Ens quedem amb el dubte!.