Per primera vegada a la història de l'aviació, el bombardeig sobre la població civil a la rereguarda enemiga va ser utilitzat intensament. Les potències estrangeres que van ajudar els dos bàndols en lluita, com eren Alemanya, Itàlia i Rússia, van anar enviant a la península i perfeccionant durant el transcurs de la guerra els millors avions bombarders de què disposaven en aquell moment.

Pamflet anglès de dretes que reprodueix una imatge de l'Arxiprestral de Vinaròs
on s'intentava negar els bombardeigs de l'exèrcit sublevat i evidenciar la hipocresia de la República.
Font: Llibre "Vinaròs del 36" de J.M. Palacios Bover, pàg. 93.

Les nostres comarques no van escapolir-se d'aquests bombardeigs sistemàtics, la majoria dels quals van ser executats per l'aviació feixista amb base a Mallorca. Però, quins eren els objectius que es perseguien sembrant la mort i l'espant entre la població civil innocent? Els fins perseguits per les autoritats franquistes, a banda dels clarament militars com podia ser a Ulldecona l'existència de l'estació de ferrocarril i la, en aquell temps, carretera general de València a Barcelona figuraven també entre l'efecte desmoralitzador de la impotència, la indefensió i el pànic que va tenir sobre una població famèlica amb gran quantitat de refugiats procedents de zones amb front de guerra. Penseu que Ulldecona, el 22 de febrer de 1938, comptava amb 6.074 habitants més 420 refugiats (segons l'Arxiu Històric Municipal d'Ulldecona, en endavant AHMU, Secció Correspondència, ofici núm. 132) i amb la major part del homes en edat militar mobilitzats, que lluitaven i morien en els fronts de guerra.

En els atacs aeris a les poblacions de la rereguarda republicana, principalment a les vies de comunicació, sobretot les ferroviàries, hem de remarcar la tasca destructora que van realitzar els hidroavions italians Cant-Z 5068 i els Heinkel 59 i 60 alemanys amb base a Pollença. Altres tipus d'hidros com els Dornier eren tripulats per espanyols (SOLÉ i VILLARROYA, 1986, pàg. 233-235).

Pel que fa a la bibliografia existent sobre el tema que ens ocupa, cal dir que, quant a la nostra població i comarca, avui per avui és del tot inexistent. Apareix, però, alguna referència solta en un llibre molt ambiciós i de caràcter general com és el dels autors Solé i Villarroya que es titula Catalunya sota les bombes (1936-1939). Aquests autors, tot i que l'obra esmentada és una aportació que cal tenir en compte en les futures investigacions, han tendit a una generalització, sense plantejar-se una recerca veritablement local i d'equip. Aquests autors, quant a les nostres comarques, deixen anar alguns errors, la causa dels quals es troba, segurament, en el fet que no han consultat fonts locals i comarcals. En primer lloc, es situa un bombardeig sobre Alcanar el dia 13 de març de 1938 (SOLÉ i VILLARROYA, 1986, pàg. 246) quan en realitat, aquella ciutat, durant la guerra no va patir cap bombardeig i així ens ha estat corroborat per tots els veïns que hem consultat. Per una altra banda, es registren com a únics bombardeigs sobre Ulldecona els del dia 13 de març i el del 13 d'abril de 1938 (SOLÉ i VILLARROYA, 1986, pàg. 246-247) i, com podrem veure a continuació, va haver-hi bombardeigs, com a mínim, set vegades. També hem detectat que només es comptabilitzen com a víctimes mortals a la comarca del Montsià els 6 morts d'Amposta (SOLÉ i VILLARROYA, 1986, pàg. 361) i, en canvi, no apareixen les tres víctimes mortals de civils que va tenir Ulldecona.

Per altra banda, uns altres autors, aquests ja de caire més localista com són Carme i Josep Bayerri (La Reconstrucció de Tortosa (1940-1957). Editat per l'Orde de la Cucafera. Tortosa, 1992, pàg. 26 ), Alberto Ferré (Historia de Ulldecona y su entorno geográfico), Ulldecona, 1983, pàg. 319 i Carme Ferré Pavia (La CNT al Montsià i Tortosa (1930-1939), Tortosa, 1993, pàg. 68) cauen tots ells en la mateixa errada anterior i inclouen Alcanar com una de les poblacions que va patir els bombardeigs. Possiblement la confusió arranca dels Partes oficials de guerra de l'exèrcit republicà on es deixa constància del metrallament d'un tren el dia 13 de març de 1938 entre les "estacions ferroviàries d'Ulldecona i Alcanar". Que l'aviació bombardegés un comboi ferroviari a prop de l'estació d'Alcanar no vol dir que el nucli urbà d'Alcanar també el patís. Aquesta informació errònia s'ha anat repetint massa sovint i ara és el moment de desmentir-la. La ciutat d'Alcanar no va ser bombardejada en cap moment de la guerra.

Pensem que, tal com diu Xavier Pujadas en el seu llibre, un aprofundiment en el cas dels bombardeigs aeris: "Sols es pot assolir a partir d'una anàlisi local, pacient i acurada que comporta un esforç interpretatiu considerable, ja que d'altra manera es tendeix a la generalització o a la negligència d'aspectes remarcables i significatius". (PUJADAS, 1988, pàg. 214)