Servei de Defensa Antiaèria a Ulldecona
.jpg)
Cartell informatiu editat per la Generalitat de Catalunya en els primers temps de la guerra civil,
on es fa palès l'optimisme respecte de la perillositat dels bombardeigs.
Font: llibre "Oblits de rereguarda: Els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939)" de Judit Pujadó.
Durant els primers mesos de guerra, en què la comarca del Montsià es trobava encara lluny del front de guerra i no essent Ulldecona lloc de trànsit de tropa, res podia fer pensar que la població pogués esdevenir el blanc de les incursions aèries feixistes. La tranquil·litat dels veïns, juntament amb una total absència d'una consciència de guerra, era conseqüència del desconeixement de tot allò que realment significava un bombardeig. Per una altra banda, hi havia la creença popular que l'aviació de l'exèrcit sublevat no actuaria de manera indiscriminada sobre una rereguarda de població civil entre la qual podia haver molts del seus partidaris. Malgrat això, veiem com molt aviat van aparèixer les primeres preocupacions sobre el tema i les autoritats locals intentaren proveir la població d'un sistema d'alarma contra els perills de la guerra. A la sessió del Consell Municipal del 13 de novembre de 1936, essent conseller en cap Joan Batet Peris (CNT-FAI), podem veure com el conseller Eduard Segura Bonfill (CNT-FAI) explica que:
"... estant a punt d'acabar-se la instal·lació d'una sirena automàtica en la torre de l'edifici que fins ara ha estat església parroquial, s'ha de nomenar un encarregat que es cuide de l'entreteniment del rellotge públic i de la sirena i proposa que es nomene al company Joan Josep Itarte Romeu". ( AHMU, llibre d'actes, sessió del 13 de novembre de 1936)
La persona proposada va acceptar aquest nomenament.
Uns dies més tard, en la sessió del 20 d'aquell mateix mes, torna a aparèixer aquest tema a les sessions municipals i aquesta vegada és el conseller Artur Tallada, l'Asbarder (PSUC-UGT), qui dóna compte que s'ha acabat la instal·lació d'una sirena i d'un nou rellotge públic a la torre de l'edifici de l'església. És aquest conseller qui ens aclareix que la decisió d'instal·lar la sirena havia estat presa feia ja uns mesos, durant els primers mesos de guerra, ja que fou "efectuada per acord i per compte del Comitè de les Milícies Antifeixistes que havia funcionat fins a la constitució d'aquest Consell Municipal, el Consell es dóna per assabentat de la dita instal·lació".(AHMU, llibre d'actes, sessió del 20 de novembre de 1936) En aquella mateixa sessió es va acordar també subscriure una pòlissa d'abonament amb la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas S. A. per al subministrament de l'energia necessària per al funcionament de la sirena i del nou rellotge. Fent un incís en el tema de què tractem, ara que acabem de veure aparèixer l'assumpte del nou rellotge del campanar, Artur Tallada Roca, l'Asbarder (PSUC- UGT) que va ser membre del Comitè de Milícies Antifeixistes a la localitat i, posteriorment, seria l'últim alcalde republicà d'Ulldecona, en una conversa que vam mantenir amb ell uns mesos abans de morir, ens va explicar algunes coses arran d'aquest canvi de rellotge i també sobre les campanes de l'església. Advertim que, per tal reflectir les vivències i els records dels informants, les hem reproduït amb les seues mateixes paraules, és per aixó que no s'han corregit les errades que puguen haver-hi morfosintàctiques i lèxiques. Vegem-ho:.jpg)
Cartell de la UGT després d'un polèmic bombardeig feixista a un hospital.
"Los primers mesos, los mesos que va actuar lo Comitè, quan no teníem diners, agafàvem i els demanàvem als que econòmicament podien. A Minguell i companyia. Los demanàvem diners com a ajut al poble. T'enviaven un xec... quartos... i així es podien fer millores. Hi ha un cas que ara t'explicaré. Lo rellotge del campanar es va parar. Jo estava assabentat que a Roquetes hi havia un que fabricava rellotges d'estos per a les torres i l'home este va venir a vore'l. Va dir que mos costaria més diners arreglar-lo que si el posàvem nou. Eren rellotges que tenien molts d'anys, mal cuidats ... i mos diu : "A tal poble, per a tal Ajuntament n'hem fet un, i a tal altre.."va nombrar alguns llocs. Vaig preguntar jo i després, efectivament, vam acordar des del Comitè que ne fabriqués un per a Ulldecona. Per aquells dies les campanes se les va emportar l'exèrcit per fer municions. Vam demanar, d'acord en lo Comitè que va venir, de guardar-ne una per al rellotge. Quan les van tirar de dalt a baix del campanar, vam portar-hi unes carretades de feixos de sarments que vam escampar per tota la plaça perquè no es trenquessen i les van amollar. I sí... lo nou rellotge, lo preu que va valer va ser deu mil pessetes. Eren diners en aquell temps!... No teníem ni cinc. Vam dir... bé, deu mil pessetes, és fàcil d'arreglar això. Vam fer una notificació a la família Minguell que necessitàvem deu mil pessetes per cobrir los gastos d'un rellotge de primera necessitat per al poble i mos va enviar un xec per les deu mil pessetes. Lo rellotge va ser pagat d'esta manera. Havia de ser així, ja que no hi havia cap altra manera d'aconseguir fons. En casos així eren les famílies de dretes les que pagaven". (Entrevista del 19 d'abril de 1993)
Al llibre d'actes del Consell Municipal, de 20 de novembre de 1936, apareix la següent anotació referent a la venda del rellotge vell: "El conseller en cap (Batet) manifesta que havia rebut la visita d'uns representants del poble veí de la Galera, els quals li havien proposat la venda del rellotge vell que ara quedarà arraconat per haver-se'n instal·lat un de nou. El Consell acorda facultar la presidència per a la venda expressada a l'Ajuntament de la Galera per la suma de mil pessetes". (AHMU, llibre d'actes, sessió de 20 de novembre de 1936). Fa poc temps hem tingut ocasió de pujar a la torre església de la Galera, hem vist aquell rellotge i hem comprovat com en el lloc on està instal·lada la maquinària, un petit marc amb vidre conserva unes instruccions d'ús i de manteniment fetes per la famosa casa de Roquetes que en va fer la restauració i de la qual ens va parlar el Sr. Tallada. L'any 1937 és l'any que figura en aquell paper d'instruccions i ens confirma que la compravenda va arribar a realitzar-se. Tornant al tema que ens ocupa, les despeses ocasionades per la instal·lació de la sirena del campanar i la corresponent garita van ser tractades i aprovades en sessió del Consell Municipal de 12 de febrer de 1937. Aquell dia, entre altres factures, se'n es va prendre l'acord de pagament: "de 9'95 pessetes de Control de Mobles Camps per treballs instal·lació sirena, de 4 pessetes del mateix per treballs instal·lació garita al campanar". Uns dies abans, a la sessió del dia 5 d'aquell mateix mes també s'havia acordat pagar una factura de 32,50 pessetes a Pere Reverté per "una escala per al servei de sirena". Pot resultar interessant fer menció aquí que l'empresa de mobles entapissats d'Agustín Juan Camps, durant la guerra, va estar sota el control d'un Comitè de Fàbrica de la CNT-UGT, situació assimilable a la de col·lectivització. Altres col·lectivitzacions a Ulldecona van ser la Industria del Pan Colectivizada, Industrias Nofre -Comisión de Incautaciones y Control- de la CNT-UGT, la Colectiva Campesina Ulldecona -con agrupación de Secciones de todos los Oficios, Artes e Industrias- de la CNT-FAI, la Unión Industrial de Ladrilleros, etc. Probablement, aquesta temàtica de les col·lectivitzacions la podrem tractar algun dia més àmpliament. L'historiador local i amic Alberto Ferré escriu al seu llibre: "Poco tiempo antes de la entrada de los nacionales en Ulldecona fue derruida la cúpula del campanario de la parroquia para instalar allí un observatorio de aviones". (FERRÉ, 1983,pàg. 325) Creiem que la cúpula del campanar es va substituir per l'actual terrassa quan es feien les obres d'instal·lació de la sirena de què estem parlant i, per tant, dintre de l'any 1936. De totes maneres no hem localitzat cap pagament de factura que així ens ho confirmi. Sobre l'antiga cúpula afegirem que era totalment emmanisada i tenia una forma arredonida, gairebé cònica, i acabava amb una fina punta on hi havia el parallamps. Es pot veure una preciosa fotografia d'aquesta cúpula a la pàg. 17 del llibre Ulldecona en Blanc i Negre. Actualment, el veí Alfredo Favaró conserva encara una bona part de les manises d'aquella cúpula, tot i que durant els anys ha canviat més de tres vegades de casa i li resulta un poc molest conservar-les. Mai no ha volgut desprendre-se'n. Un cop sufocada la revolta a Catalunya, encara que no a Espanya, una de les primeres coses que van fer els comitès revolucionaris fou organitzar, enmig d'una notable anarquia, la vigilància armada dels pobles. En aquesta feina participaren voluntaris locals de tendència esquerrana armats amb els estris que trobaren a l'abast, generalment escopetes de caça. Aquestes improvisades forces locals, milicians, com se'ls coneixia popularment, foren les que establiren controls a les sortides i les entrades dels pobles i les que, eventualment, participaren en els escorcolls de les cases de la gent considerada de dreta o contrària a la revolució, que paral·lelament a la guerra s'acabava d'iniciar. A Ulldecona un grup de sis milicians nomenats pel Comitè es van encarregar d'atendre el Servei Antiaeri a la població. .jpg)
Cartell de la guerra civil possiblement d'origen franquista.
