abatut entre Ulldecona i Vinaròs
Tornem ara un altre cop a la narració del Capità K de la Legión Cóndor, que hem vist més amunt, quan diu: "Por dos veces durante el mes, uno de los hidroaviones dejó al compañero destrozado contra la tierra enemiga. La defensa antiaérea roja había podido con ellos". Sembla que la nit del 14 al 15 de març de 1938, després d'atacar Tarragona -on van inutilitzar el vaixell Stanwell procedent de Newport carregat amb 8.000 tones de carbó- i les carreteres de les terres de l'Ebre, un hidroavió He-59 -aquests avions eren coneguts popularment com a "sapatones" per raó dels dos grans flotadors que duien- que es dirigia cap al sud, a les proximitats d'Ulldecona, en metrallar un tren a baixa altura, va ser abastat per ràfegues de metralladora de la defensa antiaèria del tren. Incendiat, i planejant, va intentar arribar al mar, on hauria pogut amarar, cosa que per uns cinc-cents metres no va aconseguir. Va caure abatut a les proximitats de Vinaròs. Els tripulants es van dirigir cap a la costa intentant localitzar un bot o barca i van ser interceptats per carrabiners de vigilància de costes. Després d'un intercanvi de trets van ser agafats presoners i conduïts a Castelló. ( La Vanguardia, 16 de març de 1938 ).
Els cinc tripulants aviadors que van ser fets presoners eren: el tinent Rucker; els alferes Tonollo i Stroschic; el suboficial Smitz i el tinent de nacionalitat portuguesa Sepúlveda Veloso, pertanyent al Grup 2-G-2 de Pollença, que s'havia agregat a aquesta missió. (GONZÁLEZ, 1990, pàg. 75). Fonts alemanyes, però, van assenyalar que l'avió es va avariar, es va haver de posar a terra sobre els flotadors i es va incendiar a continuació per la mateixa dotació. Les imatges gràfiques de l'avió abatut mostren l'esquelet calcinat, posat perfectament al terra al damunt dels flotadors. La zona de les Deveses i del Triador, aquells dies, va convertir-se en un lloc de pelegrinatge, sobretot de gent d'Alcanar i de Vinaròs, que anaven a veure el "sapatones" abatut. El nostre informant, Baptista Sorolla Sancho, Carrasco d'Alcanar, ens explica com ell i molta més gent de la zona, van desplaçar-se amb carro a la partida del Triador del terme de Vinaròs, més enllà de Solderriu, per tal de veure l'hidro que es va estavellar a prop de la platja. També recorda com un veí d'Alcanar, encara no devien haver passat dos mesos, quan van entrar els nacionals, va ser empresonat i "depurat" per haver negat l'auxili i no haver facilitat una barca als pilots alemanys. Hem localitzat un testimoni de primera fila, Joaquim Garriga Gil, lo Blanquet d'Eloy d'Alcanar, de 70 anys, que ens ha fet la següent explicació: "Cada nit a la mateixa hora sentíem un soroll :"rum... rum... rum...", una cosa lenta. Seguien la línia del tren. Una nit, dalt de l'estació d'Alcanar van bombardejar un tren, que van destrossar totalment. Un parell de dies després va ser que en los canons antiaeris d'un altre tren van tocar un hidro i va baixar d'allí, ferit i buscant la mar, però, no va poder arribar. Per la caseta nostra, va passar quasi tocant-la i va caure entre la carretera general i allí on estàvem natros. La zona és la partida que diuen del Triador, dins del terme de Vinaròs. En la seua caiguda l'avió va arrancar un garrofer. Los aviadors quan van tocar allí encara van sortir-ne vius i a peu se'n van anar en busca de la mar i van arribar-hi. Un canareu o dos van denunciar-los, los van trobar i van emportar-se'ls. Després, en lo franquisme, va haver-hi represàlies contra les persones que en aquell moment los van denunciar". (Entrevistat el dia 22 de setembre de 1996) .jpg)
Foto de l'hidro de la Legión Cóndor abatut i incendiat a prop de Vinaròs,
la nit del 14 al 15 de març de 1938.