Bonica imatge de la banda de música de la Legión Cóndor realitzant un concert a la plaça de la Mera d'Ulldecona l'any 1938.
Foto: Arxiu del Centre d'Estudis d'Ulldecona.

L'únic bombardeig republicà de què tenim constància dintre el terme d'Ulldecona va produir-se el dia 2 de juny de 1938 i ocasionà la mort del veí Julià Ortiz Gil de 70 anys (vegeu l'article de l'autor que signa aquest treball a la revista Raïls núm. 6, pàg. 64). Aquest bombardeig es pot considerar fortuït ja que aquells aparells republicans van abocar la seua mortífera càrrega precisament al mig del camp obert i no sembla que aquest pugui ser un clar objectiu militar.

Les bombes caigueren en una finca denominada mas de la Rata, lluny de qualsevol nucli habitat de població.

Sobre aquest bombardeig hem localitzat una narració publicada l'any 1989 pel cronista Rodrigo Vidal, veí de la Sénia. Encara que el cronista, basant-se en la memòria oral situa els fets el mes de juliol de 1938, hem pogut confirmar que en realitat el bombardeig va produir-se el 2 de juny del mateix any i que estem parlant del mateix bombardeig que va provocar la mort del nostre veí. Entre altres coses, aquell cronista va escriure: "[...] Al hacerse cargo del campo de aviación (de la Sénia) la Legión Cóndor a partir del 15 de Abril de 1938 tuvo el campo un intento de bombardeo y un bombardeo. La Legión Cóndor puso un cinturón de antiaéreos alrededor de todo el campo, sus servidores eran todos alemanes y otra línea de antiaéreos servida por españoles y estaban desplegados en las fincas de la Tanca, Molino Hospital y Mas de Menaca y se conocían por los canarios porque sus servidores todos eran de Canarias.
El primer intento de bombardeo fue en Julio de 1938 (hauria de dir 2 de juny). Tres aviones katiuska aparecieron por encima del Montsià pero fueron muy pronto localizados y la gran barrera de fuego de los antiaéros no les dejaron llegar sobre el campo y dejaron caer sus bombas cerca de Els Valentins, Corral Roig, Coves de Martí, Matalta del Andaluz y la Matalta de Sambullo [...]". ( i també a la finca del terme d'Ulldecona denominada Mas de la Rata).

Un cop van acabar de caure les bombes i el perill va passar, un xiquet de 10 anys, Lluc Vidal Millán, va observar com el cavall del seu pare enganxat a les eixaruges de llaurar, es va presentar sol a la masia. Pensant-se trobar mort el seu pare, va desplaçar-se corrents al lloc on llaurava. En lloc del seu pare qui va trobar mort va ser Julià Ortiz. El guàrdia municipal, Baptista Vizcarro Barreda, es va presentar al lloc i va poder comprovar que, efectivament, Julià era mort. Tenia una ferida molt grossa al costat dret, produïda per metralla de l'aviació. El lloc on es trobava el cadàver presentava clares evidències d'haver estat bombardejat i estava ple de forats de bombes i gran quantitat de metralla.

Aquell mateix dia 2, l'Ajuntament va invitar mitjançant els oficis núm. del 112 al 114 dirigits respectivament al Jefe Local FET y de las JONS d'Ulldecona, Delegado de Frentes y Hospitales y Juez Municipal: "Invitándole al entierro de Julián Ortiz Gil víctima de la aviación marxista efectuado en el campo el dia de hoy". ( Llibre de registre de sortides de documents i comunicacions del 20 de setembre de 1935 a l'11 d'agost de 1939. AHM Lligall 446, doc. 3). La mort va ser inscrita al Registre Civil d'Ulldecona, full 359.

Preciosa fotografia aèria d'Ulldecona d'origen alemany realitzada l'any 1938.
Creiem veure impactes de bombes i intenses fumarades per la zona de l'actual carrer Barcelona, tractant-se per tant d'um bombardeig.
De ser així, correpondria al bombardeig del dia 9 d'abril de 1938, a les 10 hores, dia en què va morir en aquella zona Pietat Obiol Vidal.
Traducció del peu de foto alemany:"L'estació de trànsit d'Ulldecona, situada als afores de la població, era on els republicans descarregaven el seu transport de tropes i material que arribaven a València"
Foto cedida per: José Luis Infiesta.